Per què hem ajustat els tipus d'interès?

Fa dos anys vam començar a apujar els tipus d’interès perquè la inflació estava massa alta. Avui la situació ha millorat. Encara que alguns preus continuen augmentant notablement, sobretot en els serveis, la inflació general ha baixat molt. Actualment està en el camí adequat per arribar al 2% l’any que ve, que és el nivell que ens fixem com a objectiu per assolir l’estabilitat de preus.

La baixada de la inflació permet al BCE reduir els tipus d’interès, i dijous vam baixar el nostre tipus de referència 0,25 punts percentuals, des del 4% en què s’ha situat durant els darrers nou mesos. Això vol dir que per als particulars serà més barat demanar préstecs, i per a les empreses, endeutar-se per invertir.

La nostra decisió també assenyala un moment important en la nostra lluita contra la inflació.

El juliol del 2022 vam començar a apujar els tipus d’interès, com a part de la fase que els experts anomenen «enduriment» de la política monetària. Si fem servir l’analogia d’un cotxe, va ser comparable a un conductor trepitjant el pedal del fre. Vam pujar els tipus més ràpidament que mai, 4,5 punts percentuals en poc més d’un any. Vam haver d’actuar amb determinació perquè la inflació havia augmentat excessivament, arribant a un màxim del 10,6% l’octubre del 2022.

Un dels motius d’aquest augment excessiu va ser la invasió injustificada de Rússia a Ucraïna, que va fer que els preus de l’energia i dels aliments es disparessin. A més, moltes empreses van tenir més dificultats per aconseguir els equips, els materials i les peces de recanvi que necessitaven, cosa que va agreujar els problemes que ja s’havien produït durant la pandèmia.

Però també afrontàvem el risc seriós que els ciutadans creguessin que un elevat nivell d’inflació era la «nova normalitat». Això hauria significat que les empreses usessin aquesta creença com a criteri per fixar els preus i els treballadors, per a les negociacions salarials. I, en aquest cas, la inflació elevada s’hauria atrinxerat de manera permanent a la nostra economia.

En conseqüència, vam haver de fer tot allò necessari per allunyar aquest perill. Tenim la responsabilitat envers els europeus de mantenir la inflació en un nivell baix i estable. Tenim consciència de l’estrès que l’alça de la inflació i les pujades subsegüents dels tipus d’interès causa a alguns particulars i empreses. El cost dels préstecs a empreses i de les hipoteques va créixer de manera acusada. Tot es va posar més car, però els ingressos -salaris i pensions- no pujaven al mateix ritme, almenys no inicialment.

Actuant amb determinació, vam assegurar que l’alta inflació no durés gaire. El setembre del 2023, la inflació havia caigut fins al 5,2%, aproximadament la meitat del seu màxim observat l’any anterior. El perill que els ciutadans s’esperessin alts nivells d’inflació també havia passat.

Això ens va permetre entrar en la següent fase de la nostra política: la «fase de manteniment» en la qual vam deixar els tipus estables, sense trepitjar més el fre ni relaxar la pressió. Tot i que confiàvem que els tipus d’interès estaven fent baixar la inflació, aquesta seguia sent massa alta per sentir-nos segurs. En aquest context, hauria estat contraproduent començar a retallar els tipus massa aviat.

Ara, però, estem veient progressos en molts fronts. La inflació ha baixat fins al 2,6%, reduint-se de nou a la meitat. Actualment, està en el camí adequat per arribar al 2% en els darrers mesos de l’any que ve. I la nostra política monetària està contribuint significativament a fer que la inflació torni a situar-se en el nostre objectiu. Per tant, retallant tipus, decidim moderar el nivell de restricció de la política monetària.

Però encara queda molt camí per recórrer fins que la inflació surti de la nostra economia, i no estarà totalment exempt de complicacions. Cal vigilància, compromís i perseverança. En conseqüència, els tipus d’interès continuaran sent restrictius durant el temps que calgui per assegurar l’estabilitat de preus de forma duradora. És a dir, encara hem de posar el peu al fre durant algun temps, encara que no el trepitgem tan fort com abans.

Les nostres futures decisions de política monetària dependran de si continuem veient tres coses: un ràpid retorn de la inflació cap al nostre objectiu, una relaxació general de les pressions sobre els preus a l’economia i que la nostra política monetària resulta eficaç per doblegar la inflació. Aquests factors determinaran quan podem aixecar més el peu del fre.

Hem avançat molt, però la nostra lluita contra la inflació encara no s’ha acabat. En la nostra funció de guardià de l’euro, tenim el compromís d’assegurar una inflació baixa i estable en benefici de tots els europeus.

Subscriu-te per seguir llegint