Opinió

Tres Portals

El poeta i impulsor de l’Associació Joan Ponç i d’Edicions Poncianes Jordi Carulla-Ruiz acaba de fer un pas més en la seva fecunda implicació en la nostra vida cultural, amb la creació del segell editorial Tres Portals, que associa a quatre paraules clau: sabers, viatges, arts i poesia i on s’han publicat uns primers volums en català i en castellà, amb títols notables com El Príncep i el Monjo d’Avraham ben Xemuel ha-Levi ibn Khasdai, Camino al cielo. Encuentros con ermitaños chinos de Bill Porter o La tradició de les llàgrimes de Jean-Paul Iommi-Amunatégui. Aquesta darrera obra ens capbussa en la presència de les llàgrimes en textos de místics com Ramon Llull, Joan de la Creu, Teresa de Ávila,... i també en Francesc d’Assís o Ignasi de Loiola. I ens recorda que el Llibre del gentil i dels tres savis de Ramon Llull comença i acaba amb llàgrimes i inclou aquest fragment on diu: «Mentre el gentil deia aquestes paraules (...) la virtut divina donà força al seu esperit perquè l’aigua del cor li pugés als ulls». Les llàgrimes, com a aigua del cor, transmeten, en un llenguatge universal, emocions i anhels que, alhora que ens humanitzen, dignifiquen i enlairen la nostra experiència. D’altra banda, El Príncep i el Monjo és la versió en hebreu que un jueu de Barcelona va fer a l’inici del segle XIII de la llegenda de Barlaam i Josafat. Basada en la vida de Gautama o Buda, s’hi explica la història d’un rei que aïlla el seu fill per estalviar-li el contacte amb el mal i el dolor. Al llarg del llibre anem seguint diversos episodis que ens serveixen per a una reflexió sobre el sentit de l’existència des de la saviesa que el monjo transmet al príncep, el qual, contràriament als relats primigenis en sànscrit i àrab, no s’allunya de l’exercici del govern per adoptar una vida de naturalesa estrictament espiritual, sinó que es proposa integrar en la seva acció el coneixement adquirit. Pel que fa a Bill Porter, conegut també com a Red Pine «pi roig», va néixer l’any 1943 als Estats Units i és un profund coneixedor de la cultura xinesa i del budisme, el taoisme i el confucionisme. Al seu Camino al cielo ens convida a un viatge fascinant que ens acosta la vida i els aprenentatges de les persones que trien el camí de la solitud per convertir-se en ermitans allunyats de les ciutats per cercar un retrobament, envoltats de la natura, amb la força generadora del món. En un temps on tendim a quedar atrapats en l’impuls de posseir i d’acumular, en la pressa perquè tot s’esdevingui, en el vertigen davant del que no és superficial ni immediat, l’aparició del segell Tres Portals, amb volums editats amb una cura formal i textual exquisida, és una notícia que cal agrair i celebrar perquè ens acosta unes obres que formen part del bagatge comú i que ens permet trencar el glaç de l’aparent per endinsar-nos en el que més radicalment ens configura i ens defineix. L’humanisme ben entès obre ara una nova porta per als nostres ulls. 

Subscriu-te per seguir llegint