Europa repetint les eleccions?

L’altre dia em va venir una idea estranya al cap: t’imagines que el nou Parlament Europeu decideix repetir les eleccions perquè és incapaç de designar un/a president/a per a la Comissió Europea? Sobre el paper, el fracàs de la investidura no és impossible. Els darrers cinc anys han funcionat set grups parlamentaris més cinquanta diputats no adscrits. El grup més gran, el conservador, només tenia una quarta part dels escons; el segon, el socialista, la cinquena part. Són xifres inferiors a les del primer i segon grup del nou Parlament de Catalunya, on el PSC ha aconseguit prop d’un terç dels llocs, i Junts, més de la quarta part. Però la fragmentació de l’Eurocambra no va impedir l’elecció de la presidenta Von der Leyen; en canvi, tot i que els dos primers grups sumen més de la majoria absoluta, la investidura catalana es presenta curulla de dificultats, amb l’amenaça d’arribar al 26 d’agost sense haver desembolicat la troca i que es posi en marxa el calendari per a una nova cita electoral a la tardor. Si amb aquests vímets no es pot fer un cistell resistent, què hauríem d’esperar del Parlament Europeu, on els líders de les faccions treballen amb materials més prims i embullats? Amb l’afegitó dels casos freqüents d’indisciplina que trenquen els grups en moltes votacions, de manera que signar acords és encara més complicat i incert. Tanmateix, a ningú no se li acudeix que la cambra europea pugui fracassar en la seva obligació de designar el president de l’executiu comunitari, i en el cas que l’operació es compliqui, tampoc se’ls acudiria convocar novament els ciutadans a les urnes. Ni ho contemplen els tractats de la Unió ni ho admet el sentit comú. La participació en les eleccions europees ja és prou minsa en comparació amb les nacionals, i una repetició l’enfonsaria en la misèria. En canvi, a Catalunya parlem de tornar-hi amb una alegria tan incomprensible com ofensiva. Si és el cas, a mi que no em busquin.

Subscriu-te per seguir llegint