El primer gran genocidi de la Humanitat

És possible que la covid sigui la primera pandèmia que hagi deixat les coses no gaire diferents de com estaven, més enllà de plorar els morts, dels bons propòsits ja oblidats i de la factura pendent del deute. Això ha estat així gràcies a la vacuna descoberta i distribuïda a gran velocitat. Però la història és plena d’epidèmies que han enfonsat nacions i imperis i han impulsat girs radicals en les dinàmiques socials. L’Egipte dels faraons va passar una etapa de gran feblesa per la propagació d’infeccions, i l’Imperi Romà va tocar sostre quan es va propagar la «pesta antonina», al segle II, liquidant un de cada set soldats que defensaven les fronteres. Però hi ha precedents encara més radicals: resulta que la nostra espècie, l’Homo sapiens, és culpable d’un genocidi a un nivell que mai no ens podríem imaginar. Va passar fa desenes de milers d’anys, quan no existien els registres de defuncions, i per això la descoberta l’han fet els científics que han estudiat restes òssies de neandertals trobades pels arqueòlegs. La seva conclusió és que aquesta branca extinta de l’arbre evolutiu va desaparèixer per culpa dels nostres avantpassats sàpiens, però no perquè els matessin tots a cops de destral; de fet, hi ha proves que hi van conviure i fins i tot s’hi van creuar. Els neandertals vivien a Europa i els sàpiens a l’Àfrica, on la calor fa que hi hagi més vida microbiana; per això els sàpiens s’havien tornat resistents a certs patògens, i en expandir-se van contagiar-los als neandertals, que no hi estaven preparats i van anar caient com mosques. El percentatge d’ADN neandertal que conservem els humans actuals ens recorda com va ser d’intensa però breu la relació. Mentre s’aparellaven, els nouvinguts dictaven la sentència letal. No va ser un poble, una ètnia o una nació, va ser tota una espècie del gènere humà la que va desaparèixer quan la nostra va irrompre a la seva part de món. Es veu que l’afició genocida ens ve de lluny. n

Subscriu-te per seguir llegint