Puigdemont al volant del DeLorean

De vegades és empipador tenir raó. L’article del 3 de maig, abans de les eleccions, el vaig titular Puigdemont o repetició electoral? Descartava una presidència de Salvador Illa perquè «la direcció dels republicans s’ho pensarà molt, però molt, abans d’investir el candidat socialista, perquè s’hi jugaria la pau interna i un càstig notable a les següents eleccions». Per tant, si les urnes no donaven una majoria independentista, «la repetició electoral a la tardor apareixerà com una amenaça creïble». Les urnes van dir el que van dir, i aquella amenaça cada vegada és més a prop de fer-se realitat. El que no esperava era l’espectacle que ofereixen els republicans, aquest linxament multitudinari del líder que a partir del 2011 els va treure de la misèria. Recordem-ho: deu diputats a les desastroses eleccions del 2010, en part com a «premi» a l’espectacle d’indecisions i divisions. Es van posar nerviosos per uns mals resultats a les municipals i generals, i la solució de matar-se entre ells va acabar-los d’enfonsar. Ara també s’enfronten a un cicle de resultats descendents després de tocar el cel de la presidència de la Generalitat el 2021, i un altre cop ho solucionen traient els ganivets. L’espectacle d’una guerra entre junqueristes i roviristes no és el millor argument per recuperar els votants perduts el 12 de maig. Més aviat provocarà l’efecte contrari i eixamplarà l’avantatge de Junts. Aquest resultat podria beneficiar l’espai sobiranista, ja que un dels seus grans problemes ha estat la lluita interna per l’hegemonia. Un cop quedi clar qui mana i qui fa de manxaire es resoldrà el bloqueig que tants problemes ha causat els darrers anys. Un Puigdemont líder indiscutit, al front d’un partit fidel, flexible i amb un sentit convergent del pragmatisme, practicant l’estira-i-arronsa amb el president espanyol que hi hagi en cada moment. Una pel·lícula ja vista. Al futur en un DeLorean amb condensador de flux històric.

Subscriu-te per seguir llegint