Reptilians, reaccionaris i socialdemòcrates

Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya han donat uns resultats que, entre moltes altres coses, han deixat una nova configuració de l’hemicicle. Per primera vegada des de 2015, els partits independentistes han deixat de situar-se al costat esquerre i la separació de grups entre esquerres i dretes ha tornat un esquema que es remunta a la Revolució Francesa. Les esquerres, a l’esquerra; les dretes, a la dreta. Ha tornat, encara que de forma simbòlica, l’eix esquerra-dreta.

És conegut que la distinció entre la realitat i la ficció ha estat certament distorsionada a Catalunya durant molts anys. Com recollia fa uns dies Jordi Xargayó en aquest mateix diari, a hores d’ara només un 25,9% dels catalans se situa entre el centre i l’extrema dreta i un 35,5% dels votants de Junts es considera d’esquerra o d’extrema esquerra. A vegades, pot semblar que aquesta distorsió entre les percepcions i la realitat és un tret únic català. No és així. Només a tall d’exemple cal recordar que, tot i que el país té una immigració del 10%, la majoria dels italians està convençut de que la xifra es multiplica per tres; a Polònia la diferència entre la realitat i la percepció és de més de deu vegades. Si encara volem anar més lluny, podem recordar que la revista Nature Human Behaviour va publicar en 2022 el resultat d’una enquesta en la qual es mostrava que una part de la societat americana creia que Barack Obama i Angela Merkel formaven part d’una elit d’extraterrestres reptilians que volia posar fi a la civilització occidental.

En una entrevista que va publicar aquest diari el 13 de juny passat, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, afirmava que Salvador Illa, el guanyador de les darreres eleccions, no era «el millor president que pot tenir el país». Fins aquí, cap sorpresa. Tot seguit, després de recordar que l’única lluita que es perd és aquella que s’abandona, sostenia que els comicis havien arribat en un moment que havia «beneficiat les forces més reaccionàries del nostre país». Sorpresa. La veritat és que resulta difícilment acceptable que un Parlament conformat per una majoria de 72 diputats que s’identifiquen amb les esquerres –compto aquí a la CUP– pugui identificar-se amb un domini de forces reaccionàries. Ara, si el que Salellas va voler dir és que les candidatures del PSC eren reaccionàries, només caldria veure una mica més enllà de Girona. Estic completament segur que cap europeu o europea pensaria que un partit socialdemòcrata pot ser qualificat d’aquesta manera en un continent i un món que està girant cap a la dreta radical i el postfeixisme.

Tanmateix, tenint en compte la seva visió de la política, la sorpresa per les paraules de Salellas és només relativa. Ho és, sobretot, perquè després d’haver donat suport tantes vegades als hereus del govern «dels millors» –el de Mas, el de les retallades– i d’haver constituït un govern amb Junts a Girona, és possible que hagi acabat pensant com una part dels seus votants. És possible, doncs, que hagi oblidat, aquesta vegada potser definitivament, que encara existeix una separació entre les esquerres i les dretes. O pitjor, que hagi arribat a creure en una estranya conspiració formada per reptilians, reaccionaris i socialdemòcrates.

Subscriu-te per seguir llegint