Dotze anys sense carpes a la Devesa

Girona és una mica com aquells nens petits a qui el regal que els has donat els entusiasma fins que se n’acaben cansant. L’eufòria que hi havia a la ciutat amb tot allò que envolta el món ciclista, que va arribar al punt àlgid quan Lance Armstrong, abans de descobrir-se que era un trampós, i Sheryl Crow passejaven de bracet per la Rambla, ara ja ens fa arrufar el nas. Fins al punt que l’Ajuntament prohibirà que els ciclistes pedalin pel cor del Barri Vell, pels carrers de la Força, l’Argenteria i Bonaventura Carreras Peralta. 

També ens van agradar molt les carpes de la Devesa, durant 22 anys el gran reclam d’oci nocturn d’estiu a la ciutat. Però Carles Puigdemont, abans d’emprendre aventures de més alta volada, va pensar que aquella manera de divertir-se era obsoleta i que xocava contra el descans dels veïns i el benestar dels centenaris plataners que poblen el parc. Fa dotze anys de l’últim cop que es va poder anar a fer el toc a la fresca allà, i amb prou feines s’ha tornat a reobrir aquest meló, potser perquè ja ens va bé així. 

Com que el pla d’usos de la Devesa està caducat des de 2022, a dreta llei si l’Ajuntament hi tingués voluntat encara es podria recuperar aquella idea estrenada el 1990. Tres propostes de terrassa musical, primer al passeig de la Devesa, i més tard, quan ja es discutia si generava molèsties als veïns, una mica més endins del parc, a tocar la plaça de les Botxes. A les carpes hi vam celebrar la Lliga Catalana del Valvi el 1996, hi van riure amb monòlegs i hi vam ballar amb Pastora, Delafé y las Flores Azules i tants d’altres. Jo penso que no feien cap mal a ningú i que eren una opció d’oci fàcil i còmoda. Però ens en vam cansar i sembla que ningú ho troba a faltar. 

Subscriu-te per seguir llegint