De la Fuente es reivindica

No enganxava, no convencia, no il·lusionava...Abans de l’Eurocopa ens vam trobar amb una selecció sense líders clars, sense estrelles que cridessin l’atenció de l’afició i els mitjans. Sense aquesta figura d’estrella que aixequa passions. I a la banqueta, Luis de la Fuente, un entrenador que va aterrar en el càrrec de manera discreta després del fracàs del Mundial de Qatar i que no ha tingut un camí senzill fins a arribar a Alemanya. Aquells aplaudiments a Rubiales a l’assemblea del «no dimitiré, no dimitiré», per a després criticar-lo, la millorable manera de jubilar al jugador amb més partits en la història de la selecció, Sergio Ramos. Però cal passar pàgina i centrar-se en el present. I aquí no hi ha dubtes. Hem de gaudir amb una selecció brillant, sense manies, amb un joc que compta amb diversos registres. S’ha acabat l’obsessió pel toc, la possessió i la passada innòcua per a l’estadística. Espanya és un equip compromès, que ataca i defensa sense descans, que es baralla, se sacrifica, i, clar, de molta qualitat. Quines bales tenim a dalt amb Lamine Yamal i Nico Williams, capaços de destrossar qualsevol maluc que se li posi per davant. També, i quan pocs ho esperaven, ha tornat el millor Pedri. Quina falta li feia la selecció i, sobretot, al futbolista, que ho ha passat molt malament amb les lesions. No oblidem al capità Morata, indiscutible, més madur i líder. Si a tot això li afegim una defensa sòlida, un Carvajal que sembla un xaval de vint anys i a Rodri, el millor migcampista d’Europa, et surt el que està veient tothom: un equip que pot guanyar l’Eurocopa.

La clau de l’èxit

Al marge de la qualitat individual, el més important és que aquests jugadors són un EQUIP. És un vestuari unit, sense estrelletes que van per lliure, un grup de futbolistes que generen bon rotlle i no posen cares si no juguen. Aquest mèrit se li ha de donar a De la Fuente, que ha treballat en un discret segon pla amb les categories inferiors durant molts anys. A Luis li falta, millorar la comunicació amb els mitjans. Això de dir que no hi ha millor selecció que l’espanyola va ser una sobrada que pot motivar als rivals, però ell està convençut. I els jugadors, sembla, que també. La confiança està pels núvols. Esperem que no hi hagi en excés. Ha arribat el moment d’il·lusionar-nos. A gaudir-ho.