Ciència, tecnologia i societat

No fa molt un grup d’investigadors en intel·ligència Artificial (IA d’ara endavant) alertava sobre que un desenvolupament descontrolat de la IA podia destruir la humanitat. Els avenços científics i tecnològics no han pogut destruir la humanitat? L’exemple més contundent és el de la bomba atòmica, però fa poc discutíem si el virus de la Covid, responsable de la pandèmia, s’havia originat en un laboratori i aquests dies s’ha discutit si és ètic usar un algoritme com Lavender que fan servir les tropes israelianes per detectar membres de Hamàs a Gaza però només té un 70% d’encert, i que utilitzat com a oracle irrefutable està matant una quantitat gens menyspreable de civils que passaven pels llocs escollits per l’algoritme sense que ningú ni tan sols pugui assegurar que en aquella localització hi hagués cap membre de Hamàs.

La ciència i la tecnologia crec que sempre, però almenys des de fa molts anys, ha tingut potencial per destruir o malmetre de forma important la humanitat. Per això és del tot imprescindible que la societat com a tal pugui dirigir el desenvolupament científic i tecnològic per fer avançar la humanitat pel camí «correcte» i evitar els desastres. El tema no és fàcil: des de quina recerca cal impulsar i quina cal passar a la reserva fins a quines regulacions calen. L’impuls de certes recerques s’estimulen via els plans de recerca com, per exemple, avui en dia posant fortes inversions per les investigacions sobre cotxes i bateries elèctriques o energies renovables. Les regulacions i els acords han de servir per impedir que ens matem o eliminem (com en el cas de les armes atòmiques i els acords per intentar regular-les o almenys no incrementar els riscos) però també per fer una ciència i tècnica que preservi els principis ètics (bàsicament que eviti greus vulneracions de drets humans com en el cas de Lavender o de la utilització de dades personals o imatges i textos falsejats). Per citar un cas conegut, hi va haver un científic sobre càncer molt citat que es va descobrir que ho era perquè a l’hospital on treballava no hi havia restriccions ni comissió d’ètica. Els malalts terminals de càncer que no tenien persones properes els posava en una sala apartada on feia proves (com els nazis en els camps de concentració) i tothom el citava perquè les dades que proporcionava no les tenia ningú més. En els hospitals amb una comissió d’ètica aquestes pràctiques estaven òbviament prohibides.

Per altra part, quan la ciència va avançant, la utilització dels nous aparells fa que les persones i les societats perdin certes habilitats però també que en guanyin d’altres. Quan es varen crear les cerilles vam perdre l’habilitat d’encendre foc amb dos bastons però vam guanyar temps per altres coses, quan vam tenir calculadores vam anar perdent càlcul mental però, si ho utilitzem bé, podem fer moltes altres coses, els ordinadors ens permeten fer càlculs a una velocitat impensable per al cervell humà i podem plantejar-nos problemes que abans no ens podíem ni plantejar, etc.

Davant d’aquests avenços podem tenir dues actituds: tancar-nos i dir que perdem habilitats o tenir confiança i utilitzar les noves eines per avançar. Avui aquesta disjuntiva és molt present, es troba en el centre de la confrontació entre els partits d’extrema dreta i els altres, uns són negacionistes, neguen els avenços i volen tancar-se sobre si mateixos o els partits normals que creuen que hem de tenir confiança en els avenços científics i tecnològics sempre que siguem capaços de controlar-los amb regulacions que preservin drets i principis ètics.

Hi ha casos com el canvi climàtic en què si el neguem i no fem res podem arribar a destruir o malmetre el planeta i aquest és també un dels reptes que les polítiques de la ultradreta planteja. Òbviament aquests canvis plantegen també canvis en l’organització social, deixen de tenir sentit certes indústries i llocs de treball i se’n creen de nous. Aquest és un problema socio-polític del qual avui no parlaré.

L’acceptació o la negació dels avenços científics mai ha comportat que aquests no s’apliquin. El moviment contra les màquines (sobretot tèxtils) que va suposar el luddisme durant la revolució industrial no va impedir que les màquines s’implantessin a les fàbriques. Ara ningú podrà impedir les xarxes socials ni la utilització de ChatGPT, però sí que podem regular-ho i preparar la gent per fer-ne un ús raonable. Tenim al davant una gran tasca educativa, educar per al món del demà, diuen els grans pedagogs.

Aquests dies s’han publicat reportatges sobre què han triat els millors alumnes de la selectivitat de fa 10 anys i un d’ells deia que havia triat l’ensenyament i explicava que molts companys li deien que podia aspirar a més. Em va agradar la defensa de la professió d’ensenyar que feia. Demanava valorar l’ensenyament socialment, hauríem d’intentar que els millors es dediquin a ensenyar, seria una bona forma de fer avançar la societat pel camí correcte, evitar el negacionisme i donar confiança en el futur.

Subscriu-te per seguir llegint