Els cent anys de S'Agaró

Ahir a mitja tarda es va inaugurar al Palau Robert, al Passeig de Gràcia de Barcelona, l’exposició S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i cultura a la Costa Brava. Aquesta exposició es podrà veure a Barcelona els mesos d’estiu i es traslladarà a Girona per la tardor a la Casa de Cultura i a la Fundació Rafael Masó. Coincidint amb la celebració del centenari i uns mesos abans de l’exposició s’ha publicat el llibre de Jordi Falgàs i Sebastià Roig: S’Agaró 1924-2024. Arquitectura, cultura, turisme i glamur a la Costa Brava editat per Úrsula llibres l’abril de 2024. Profusament il·lustrat, en edició bilingüe, català i anglès, amb bibliografia, els autors repassen el conjunt dels aspectes que al llarg d’aquests cent anys han definit i atorgat una personalitat singular a aquest racó de la Costa Brava. Naturalment es dedica una atenció especial a la família Ensesa i en particular a Josep Ensesa Pujadas i Josep Ensesa Gubert, els impulsors d’aquesta idea brillant d’ordenació dels entorns dels camps erms i els roquissars entre la platja de Sant Pol i la platja de la Conca. El primer amb una primera compra de terrenys i la voluntat de fer-se construir un xalet i el segon recuperant la idea d’un conjunt ordenat que l’arquitecte gironí Rafael Masó havia formulat.

A partir d’una idea de l’arquitecte gironí es va definir aquest projecte d’un dels ideals noucentistes, la ciutat-jardí, entorn residencial per a la burgesia, com en d’altres indrets de Catalunya. La combinació de natura, cultura, esport i paisatge definien el marc conceptual de la idea que va moure els successius projectes de Masó concretats en una urbanització de quaranta xalets amb alguns serveis turístics i hotelers complementaris. A partir del projecte de xalet de Senya Blanca, iniciat el 1923, i l’ordenació dels corresponents jardins, Masó definia un model pautat d’estil arquitectònic en una combinació feliç entre la lluminositat mediterrània i les insinuacions medievalitzants de finestres i portes, de patis, galeries i pèrgoles amb materials reciclats d’un entorn ric de patrimoni en liquidació. I amb un conjunt de materials de ceràmica, vidre i fusta que completaven una visió sintètica entre l’arquitectura popular, les arts menors, i el paradigma noucentista. El camí de ronda que separaria les diferents edificacions del projecte urbanístic de Masó i el front de mar de raconades amables i petits penya-segats poc abruptes serveixen ara de recer a l’ombra dels tamarius per a un recorregut plaent.

El mateix any de la mort de Rafael Masó el 1935 va sortir el primer número de la Revista de S’Agaró. El segon corresponent a l’estiu de 1936 és el que aporta la imatge de la contracoberta: (Revista de S’Agaró. Estiu 1936, 2 pessetes). Si Carles Sindreu seguint l’estil de D’Ací d’allà definia un model de continguts de qualitat i d’acord amb les característiques del turisme que freqüentava S’Agaró el dissenyador Enric Moneny marcaria amb la seva empremta un estil avançat i modern que quedaria interromput per la sotragada de la guerra civil. La represa de la Revista portaria després d’un llarg parèntesi a un nou paradigma estètic que en mans del mateix Moneny insinuava el canvi de gustos i d’estils que havia comportat el desenllaç de la guerra. Si bé el segell de Moneny seguiria amb una mica més de contenció en la represa de la revista l’any 1949 el mateix Moneny marcaria un canvi de tendència i d’estil. Només cal comparar els números de la Revista de S’Agaró dels estius de 1935, de l’hivern 1935-1936, i 1936, amb la publicació monogràfica de 1949 dedicada a commemorar els primers 25 anys de S’Agaró i que amb una portada amb una pintura de Joan Colom recollia textos de Josep M. De Sagarra, Josep Pla, Francesc Folguera, Carles Soldevila i Jaume Arias i amb fotografies acuradíssimes de Bucovich, Casas, Gandol, Sagarra i Zerkowitz, i que estava també sota la direcció artística d’Enric Moneny.

Els arquitectes Pelai Martínez i Cristóbal Alzamora executarien projectes simultàniament al treball de Masó i hi continuarien treballant passada la guerra quan es farien càrrec de la continuïtat directa dels encàrrecs de la família Ensesa seguint la petjada de Masó els arquitectes Francesc Folguera i Adolf Florensa. En paral·lel treballarien també a S’Agaró Raimon Duran Reynals o Nicolau Maria Rubió i Tudurí entre d’altres.

El llibre dedica apartats al desenvolupament del turisme i les festes, la pràctica i la difusió dels esports de mar, la vinculació de S’Agaró amb el cinema i els vincles amb la política i l’economia des de l’impacte mateix de la Guerra Civil i l’actuació de Josep Tarradellas amb els decrets que porten el nom de la urbanització fins a les assídues visites de personatges de la situació política i de la política internacional. Els concerts de Senya Blanca i la vida social a l’entorn de l’Hostal marquen amb distinció i estil un accent especial.

Per altra banda no hi manquen referències aclaridores als banys de Sant Pol, el restaurant de S’Agaró (la Taverna del Mar), al projecte frustrat d’un Gran Hotel i la construcció posterior de l’Hostal de la Gavina inaugurat el 1932 així com, l’Hotel de la Platja i singularment el projecte de Narcís Masó i Valentí i Rosa Llunas de l’Escola de S’Agaró amb un projecte de pensionat pensat per l’educació integral en contacte amb la natura, i promovent els valors de la interacció amb les capacitats de l’alumnat en totes les vessants del saber des dels idiomes a la formació musical, científica i esportiva. La Guerra Civil va avortar també el projecte que va quedar en l’imaginari col·lectiu com un somni inacabat.

El llegat de les successives generacions de la família Ensesa, de Josep Ensesa Pujadas, a Josep Ensesa Gubert fins a Josep Ensesa Montsalvatge i les seves germanes Carme i Anna i els seus descendents és el compendi d’aquest llibre i d’aquesta exposició que transiten per cent anys de vida d’un racó emblemàtic i únic amb un recorregut pel conjunt d’activitats, esdeveniments i personatges que han freqüentat S’Agaró al llarg d’aquests cent anys.

Subscriu-te per seguir llegint