No és Font, són les drogues

Les dues morts, els ferits i les posteriors ganes de revenja provocades pel tiroteig de la revetlla de Sant Joan de Font de la Pólvora van començar per un fet incontrolable. Una disputa banal que, encesa per vells ressentiments i la incapacitat de fer un pas enrere, acaba de la pitjor manera per culpa que el més descontrolat de tots va decidir que aquell dia no calia solucionar-ho a pals. Sinó que feia falta treure el kalàixnikov, i començar a disparar a tort i a dret. De seguida, el focus va estar posat en Font de la Pólvora, en els problemes històrics dels barris més marginals de casa nostra i en l’historial delinqüencial d’alguns dels seus veïns. Res és mentida. Però tampoc és el més important. El que toca preguntar és per què tenia una arma d’aquest tipus? I la resposta, o almenys una d’elles, és pel gran volum econòmic que genera el tràfic de drogues a les comarques gironines a Catalunya. Un negoci cada cop més lucratiu, cada cop més important i, per tant, cada cop més violent i amb grups més ben armats. No a Font de la Pólvora, que també. Sinó a tot arreu, al sud de la frontera de la Jonquera. La setmana passada va ser a Cistella, aquesta a Figueres, abans a Girona, Caldes, Empuriabrava o, fa pocs mesos, en una casa amb piscina just davant de l’escola de Fornells de la Selva. Que, sociològicament, és ben diferent de Font de la Pólvora.

A Font de la Pólvora, Girona, i al Culubret, Figueres, hi ha problemes pel tràfic de drogues. Però aquest problema també existeix en molts altres barris, urbanitzacions, pobles i zones rurals de les comarques gironines. I continuarà existint mentre sigui molt més «barat» que t’enxampin plantant marihuana a Cantallops o Colera que a Ceret o Cotlliure. Girona s’està convertint, si no ho és ja, en «l’horta d’Europa». I si el negoci creix, els rendiments econòmics es disparen i, per tant, els més esverats no només acaben tenint cases amb els televisors més grossos i cotxes de 100.000 euros. Si no també un kalàixnikov.

Subscriu-te per seguir llegint