Drets i llibertats

La vida és una lluita permanent per obrir-se camí, per conviure, per compartir, per formar-se i aprendre. I en el camí no deixa d’haver-hi entrebancs i problemes, alegries i esperances, objectius i fracassos. Curt o llarg, el camí que ens toca recórrer a cadascú, està ple de sorpreses, de possibilitats, i també de decepcions. Del que primer ens adonem és que no estem sols, ni podem viure ni progressar sols. La convivència amb les altres persones és condició imprescindible per formar-nos i créixer. La família, els amics, els mestres i professors, els companys, el barri, el treball, la diversió... són referents de la nostra humanitat i sociabilitat. Recordo una frase escrita sobre el portal d’un petit taller proper d’on estudiava de jove, «ve soli», ai del que està sol! Una bona advertència: la naturalesa humana ens imposa convivència, solidaritat, sense les quals difícilment ens podríem desenvolupar com a persones. L’individualisme ferotge, l’egoisme estèril o la insolidaritat són la causa essencial de la infelicitat de les persones i motiu dels desequilibris i ruptures de la convivència social.

La societat, cada cop més diversa i plural, en tots els sentits, la conformem i la integrem les persones, amb els nostres defectes i les nostres virtuts, amb les nostres herències i els nostres projectes, amb els nostres somnis i els nostres fracassos. I tots, cadascú des de la seva situació i possibilitats, tenim el deure de contribuir, de posar el nostre granet de sorra, per fer que la societat i la convivència, es fonamentin en criteris de major justícia, solidaritat i germanor. El procés d’humanització, i de les conquestes ètiques, de les diverses societats ha anat avançant i retrocedint al llarg de la història, i sortosament ens ha tocat viure en un espai i un temps on, malgrat les deficiències i problemes, hi han drets i llibertats.

Drets i llibertats que s’han assolit amb el sacrifici, la lluita i la dedicació altruista de moltes de les persones que ens han precedit. Gaudir de drets i llibertats no ha estat un camí fàcil ni gratuït. I les noves generacions, nascudes en aquest ambient, no han d’oblidar que els drets i les llibertats no són un regal caigut del cel o una concessió graciosa dels poders fàctics, siguin polítics, econòmics, religiosos. Són una conquesta social, i com a tal requereix ser-ne conscients, agraïts i combatius. Cal ser conscients que els drets i les llibertats que hem heretat els hem de conquerir i mantenir a diari, i que o participem solidàriament i activament, des de la nostra posició, per humil que sigui, o el perill de retrocés està a les portes. No és bo pensar que tot continuarà funcionant sense la nostra col·laboració i amb la nostra indiferència, deixant en mans d’altres els nostres drets i llibertats. Potser comença a ser hora de dir amb veu alta i clara que no només tenim drets i llibertats, també tenim deures com a integrants d’una societat que hauria de ser més activa, desperta, participativa, solidària i justa. I amb egoismes estèrils, amb individualismes ferotges i amb la indiferència s’emmetzina la societat, es creen fractures socials perilloses i es posa en greu perill la convivència solidària i en pau. 

Subscriu-te per seguir llegint