La llei del més fort

En una taula ovalada d’un saló de l’ajuntament de Girona s’asseuen colze a colze representants dels quatre cossos policials, el conseller d’Interior, el director general de la policia, l’alcalde de Girona, la vicealcaldessa, el segon tinent d’alcalde, la delegada de la Generalitat a Girona, el delegat del govern de l’Estat ... Si m’oblido d’alguna autoritat prego que em disculpi, són la Junta local de seguretat que es troben després dels greus incidents de la Font de la Pólvora la nit de Sant Joan, per comunicar que s’ha de posar remei a la violència i que es reforçarà amb més policies el barri, dos dies després unes 100 persones de la Font de la Pólvora es traslladen al barri de Sant Joan de Figueres amb el propòsit de castigar tres propietats de l’entorn del considerat assassí, una operació imprescindible per salvar l’honor de l’entorn de les víctimes, la policia local i els mossos tracten de parlamentar, els expliquen que el que pretenen fer és il·legal, però com és sabut la comunitat gitana disposa de lleis pròpies, i la policia, segons explica l’endemà al matí a RAC1 l’intendent dels mossos Domènech, en veure que les cases no estan habitades, que els opositors van armats amb pals, destrals i altres objectes contundents, i que per intentar evitar-ho haurien de fer servir la força reglamentària, s’arriba a un pacte, via lliure a l’honor, però que amb aquesta acció, per favor, que es posi punt i final a les represàlies, gràcies, i quan se li pregunta si hi haurà detencions respon que aixecaran acta, però com no hi haurà cap denúncia per raons lògiques tot acabarà en paper mullat. En escoltar a l’intendent em cau l’ànima als peus, la policia que se suposa que ens ha de protegir de la llei del més fort, la policia que demostrà el seu heroisme durant la pandèmia, que arriscà la seva vida sancionant i detenint a bandits perillosos que sortien a prendre l’aire, ara amb la política de braços caiguts reconeix que lleis tribals defensades per la força emmudeixen unes lleis que creiem sostén de la civilització, i per uns moments em venen ganes d’abraçar els qui es prenen la justícia pel seu compte perquè han aconseguit el somni dels antisistema, dels anarquistes i àcrates, fer capitular la democràcia i el seu Estat de dret, aconseguir que la policia posés un genoll a terra, que trontolli la noció que tots tenim del que està bé i del que no, i per descomptat capitulà la Junta de seguretat i amb ella tots els seus representants, que, permeteu-me l’expressió, han quedat amb el cul a l’aire, i es féu evident que la solemnitat amb què es presentaren, com totes les solemnitats, és el decorat de la fatuïtat, i si el Govern no capitulà d’una manera explícita és perquè no hi és ni se l’espera, i així les coses per què estranyar-nos que una comunitat pugui dir ben alt, la llei és nostra, i també els carrers i per descomptat els hospitals, tots tenim present la seva entrada tumultuosa a la sala d’urgències del Trueta o a la sala de parts de l’Hospital de Terrassa.

Tampoc ens enganyem, l’Estat de dret ha rebut un revés a Catalunya amb la llei de l’amnistia, igual que la policia a Figueres, el PSOE de Pedro Sánchez ha tirat la tovallola, no per impotència, sinó per continuar en el poder, l’amnistia ha estat el cop a l’espatlla a uns polítics que arrambaren amb l’Estat de dret, uns polítics que en la seva miopia política i cregueren que la icona de la democràcia era una urna xinesa i no la llei, també es prengueren la justícia pel seu compte, i també han fet prevaldre la llei del més fort, que en el seu cas no amb pals i destrals, sinó amb set mísers vots.

Subscriu-te per seguir llegint