Opinió

La ultradreta i l’abandonament

Aquest diumenge, en la segona volta de les eleccions franceses, és molt probable que Reagrupament Nacional aconsegueixi els quatre diputats de la Catalunya Nord. El partit de Marine Le Pen ja té assegurada la victòria en una de les circumscripcions, la que inclou el nord del Rosselló i la Fenolleda, on la seva candidata, Anaïs Sabatini, va aconseguir més del 55% dels vots a la primera volta, i molt ben encarada a les altres tres on RN va ser la llista més votada amb entre el 45 i el 48% dels suports. Catalunya Nord és territori abonat per a la ultradreta i no ho és perquè els veïns de Perpinyà, Ceret o Prada tinguin un pensament més reaccionari que els d’altres punts. És un vot reactiu. Un vot de gent farta de veure com el seu territori s’empobreix i com el seu nivell de vida, en termes reals pitjor que el de fa un parell de dècades, és ben diferent del que veuen per televisió de la París que es prepara per acollir els Jocs Olímpics. En definitiva, se senten abandonats.

La gent busca respostes als seus problemes. A la Catalunya Nord i també a aquest costat de l’Albera. Allà se senten molt lluny del que promet Macron o els invisibles líders dels tradicionals partits conservador i socialista francès. Sense respostes solvents, opten per la més fàcil, la que ofereix la ultradreta i les seves falses promeses populistes i irrealitzables. Ho fan a Perpinyà i cada cop més passarà a Girona, Figueres, Olot, Vic o Barcelona. Perquè si Macron no ofereix respostes solvents, quines ofereixen aquí els fins ara partits hegemònics de la Catalunya que anhelava la independència. ERC, encara al govern, es parteix per dins amb unes llumeneres que, embafats de veure sèries, han decidit avançar per la dreta els guionistes de House of cards i dedicar-se a penjar cartells en contra dels seus propis candidats. O Junts, de Carles Puigdemont, on el seu únic eurodiputat i persona d’estreta confiança del polític d’Amer, Toni Comín, va pensar que la millor utilitat d’aquest invent anomenat Consell per la República era pagar-li unes vacances a la Catalunya Nord. Just allà on la gent ja té per costum votar a la ultradreta.

Subscriu-te per seguir llegint