Testimoni d'un ludòpata: d'apostar un euro que li "va sobrar del sopar" a jugar-s'ho tot

Rafa es defineix avui com un home "feliç". No ha estat gens fàcil per a ell arribar a aquest punt. Fa una mica menys de nou anys, estava a un terrat decidint si es tirava al buit o no. L'infern de les apostes l'havia portat al límit. Avui, aquest valencià de 35 anys és una altra persona gràcies a la seva força de voluntat i a la inestimable ajuda de Patim, la fundació de Castelló que ajuda a les persones que pateixen addicció al joc o a les drogues. Aquest és el seu testimoniatge.

L'inici

"Vaig començar apostant una mica per riure, en un partit de l'Europa League del València contra un equip búlgar. Va ser amb l'euro que em va sobrar d'un sopar entre amics. I era de broma, perquè Barragán no havia fet cap gol en la seva carrera esportiva i vaig apostar que marcava. I aquella nit va ser l'única vegada que ho va fer. Aquest cop de sort per a ell va ser mala sort per a mi".

La trampa

"Una altra de les apostes va ser una remuntada del València. Amb cinc euros em vaig emportar més de 1.000. Al final acabes pensant que per què matar-te a treballar, si amb dos horetes o menys de treball jo, que vinc del món de l'esport, puc guanyar els diners que faci falta assegut a casa. Això es va convertir en un bucle. A poc a poc t'atrapa sense que te n'adonis".

El punt més baix

"Vaig veure que tenia un problema i vaig dir fins aquí hem arribat un 8 de setembre de 2015. Aquell dia vaig tornar a néixer. A la nit vaig agafar tot el que tenia en el banc i el vaig dipositar en el compte a la casa d'apostes per a jugar-me'l a un únic set de ping-pong de dos jugadors asiàtics que ni coneixia".

"Aquella mateixa nit vaig pujar al terrat de casa meva per acabar amb tot. Al final no era jo; era l'ombra de l'ombra del que era. Sempre tenia un somriure a la boca i m'havia convertit en un amargat. Perds tot; no sols diners, sinó la teva vida. Estava començant un projecte empresarial en aquest moment, acabava d'anar a la universitat, tenia vitalitat per emprendre i vaig tirar tot al trast".

L'ajuda de Patim

“Al final, després de decidir no tirar-me del terrat, vaig parlar amb els meus pares, vaig demanar ajuda i vaig trobar la Fundació Patim. Gràcies a ells estic així. He aconseguit remuntar, posant-me pautes amb els terapeutes. El 8 de setembre compliré nou anys sense recaigudes. Cada dia sense jugar és una victòria".

“I ara em sento feliç. Si em diguessin si tornaria a passar pel que he passat diria que sí, perquè al final és l'experiència de vida que em fa sentir com el que soc ara. En el procés d'haver caigut en la ludopatia he hagut de tocar fons per poder tornar a impulsar-me i saber què és tornar a respirar".