Condemna d'un any i mig de presó per oferir un habitatge que no era seu

Conscient del "context de necessitat d'accés a l'habitatge" que es viu a Espanya, i de l'"elevació de preus en el mercat de lloguer", el Tribunal Suprem ha decidit condemnar a un any i mig de presó per estafa agreujada a una dona que va publicar una oferta falsa d'un pis a internet. Amb això, segons explica la sentència a la qual ha tingut accés 'El Periódico de España', del mateix grup editorial que Diari de Girona, va aconseguir fer-se amb almenys 750 euros que li va pagar un home en concepte de senyal.

Més enllà de la quantitat, allò que és interessant per al Tribunal Suprem és reforçar "la idea de donar una major protecció als béns de primera necessitat com són els habitatges". En aquest sentit, per exemple, la consideració d'estafa agreujada només es donaria quan les víctimes estiguessin intentant adquirir-les per a utilitzar-les com a residència habitual. "En molts casos això suposa agreujar la ja per si mateix vulnerable posició de les víctimes, fent-los més vulnerables encara", explica la resolució.

En aquest cas concret, la justícia explica que la víctima va veure l'anunci del pis en qüestió en una pàgina web d'anuncis, i que, "atret pel mateix i pel seu preu barat", li va fer una transferència de 750 euros a l'estafadora.

No obstant això, “més tard es va adonar que tot era un engany; l'habitatge no es llogava i les fotografies del DNI que se li havien enviat corresponien a la víctima d'una altra estafa. Davant la impossibilitat d'aconseguir un lloguer immediat, el denunciant i els seus pares es van veure obligats a llogar unes habitacions, davant la necessitat que tenien de recollir-se en algun lloc”. A més de retornar els 750 euros que va estafar, la justícia li ha condemnat també a una multa de 2.700 euros.

El "tensat mercat de l'habitatge per llogar"

És per això que, en la seva sentència, datada el passat 18 de juny, el Tribunal Suprem explica que l'estafadora s'estava "aprofitant de la necessitat d'habitatge". Tot això, a més, en "un context d'elevació de preus en el mercat de lloguer, per la qual cosa és reprotxable des del punt de vista penal la realització d'ofertes a internet anunciant immobles per llogar, quan la realitat és que no els té".

Perquè, tal com assenyala l'Alt Tribunal, aquesta "necessitat d'habitatge a un preu assequible" "provoca el descens de les mesures d'autoprotecció de les víctimes". Això, en última instància, provoca "un greu perjudici que no és només econòmic", "sinó també moral i psicològic, en adonar-se que ha perdut tant els diners com la disponibilitat de l'habitatge" que volia.

La raó que proliferin aquest tipus de "ciberestafes" és, segons els experts, "el tensat mercat de l'habitatge per llogar", la qual cosa aprofiten els delinqüents per entrar a pàgines web, "copiar anuncis de propietats allà ofertades" i "aprofitar-se de la delicada situació de moltes persones que veuen complicat trobar una casa en la qual viure per a enganyar-los".