Així és l’epilèpsia en gossos i gats: el diagnòstic és essencial per millorar la seva qualitat de vida

Les convulsions apareixen sense previ avís i, en molts casos, de forma violenta. Els atacs d'epilèpsia no són només una cosa humana, també afecten a gats i gossos. Es tracta d’un trastorn que afecta al 0,6% dels gossos i al 0,16% dels gats genera preocupació a les famílies de les mascotes que ho pateixen.  

“Sol ser una malaltia especialment estressant pels tutors dels animals, no només perquè presenciar al seu animal tenir un atac epilèptic és angoixant, també per la incertesa de no saber en quin moment apareixeran els atacs o si es pot arribar a morir durant la crisis”, assegura la Patrícia Montoliu, diplomada europea en neurologia de l’Hospital Veterinari Costa Brava de Palafrugell.  

Aquesta situació pot arribar a comportar canvis en la vida diària familiar. Diversos estudis científics mostren que aquest trastorn neurològic té implicacions en la qualitat de vida de les mascotes i també dels tutors. “El que més preocupa a les persones és la percepció de que el seu animal està patint, els possibles efectes adversos de les medicacions, que hagin de fer canvis en la seva rutina diària per no deixar moltes hores als seus animals sols a casa, o la poca comprensió sobre la situació que es rep per part d’amics i familiars”, apunta l’experta. 

Predisposició genètica de l’epilèpsia en gossos

Algunes races de gos com el Border Collie, el Labrador o el Golden Retriever tenen més possibilitats de patir epilèpsia idiopàtica a causa d’un posible origen genètic. “En aquest cas, el primer atac epilèptic ocorre entre els 6 mesos i els 6 anys d’edat. Com per a la majoria de races no hi ha un test genètic disponible, per fer un diagnòstic d’epilèpsia idiopàtica cal fer un examen neurològic i descartar les altres causes d’epilèpsia, fent anàlisis de sang i ressonància magnètica del cervell”, assegura Montoliu.  

Tipus d’atacs d’epilèpsia en gats i gossos

Des del centre veterinari gironí, amb quasi 30 anys d’experiència, expliquen que aquests atacs convulsius poden presentar-se de dues formes: focals o generalitzats. I, en funció d’aquests tipus els símptomes poden variar: 

1. Convulsions focals: Provoquen moviments involuntaris d’un grup muscular com, per exemple, els que només provoquen contraccions dels músculs de la cara i on els animals no solen perdre la consciència. Són més freqüents en els gats i difícils de reconèixer.  
2. Convulsions generals: En aquest cas hi ha una pèrdua de la consciència i convulsions tònico-clòniques. És més freqüent en els gossos.  

“Els atacs focals poden ser més difícils de diagnosticar, perquè es poden confondre amb altres tipus de problemes com alteracions del moviment, canvis de conducta o pics de dolor, per exemple. En gats és freqüent que, de forma sobtada, comencin a mirar al buit, bufar i córrer sense sentit o donar voltes sobre si mateixos, alhora que se’ls hi dilaten les pupil·les i fan moviments amb la boca i treuen bromera”, explica la neuròloga de l'Hospital Veterinari Costa Brava.  

Les causes de l’epilèpsia en gats i gossos

Les causes d'epilèpsia en gats i gossos es poden classificar de dues formes: les estructurals i les idiopàtiques. "En les estructurals hi ha una patologia al cervell que es pot identificar mitjançant ressonància magnètica. En les idiopàtiques no hi ha cap lesió al cervell que expliqui els atacs i es sospita d'un origen genètic. A més, els animals també poden tenir atacs epilèptics per causes metabòliques o tòxiques”, apunta.   

Causes estructurals:

• Tumors al cervell
• Meningitis
• Traumatismes cranioencefàlics
• Accidents vasculars com tromboembolismes
• Problemes neurodegeneratius 

Causes metabòliques o tòxiques:

• Alguns herbicides o pesticides
• Disfuncions orgàniques com problemes hepàtics o renals
• Baixades de glucosa

Diagnòstic i tractament de l’epilèpsia

“L'epilèpsia és una emergència i quan els animals entren en el que s'anomena status epilèptic , múltiples convulsions sense descans entre elles, el fet de no actuar de manera ràpida pot provocar lesions cerebrals que faci que la recuperació dels pacients pugui ser irreversible”, asseguren des de l’Hospital Veterinari Costa Brava.  

Pel diagnòstic de qualsevol trastorn convulsiu es recomana realitzar analítiques de sang i una ressonància magnètica per investigar possibles tumors, meningitis o altres malalties del cervell. D'aquesta forma s'aconsegueix instaurar un tractament més específic.  

En l’actualitat, hi ha diversos tractaments útils que redueixen la freqüència i la gravetat dels atacs. És important tenir-los a casa per actuar en cas que l’atac no pari per si mateix en pocs segons. Tot i que, en algunes ocasions, es poden patir efectes secundaris. “Els veterinaris treballen per escollir el tractament i la dosis de forma individualitzada per a cada animal, amb l’objectiu de trobar l’equilibri òptim entre el control dels atacs epilèptics i que hi hagi el mínim d’efectes adversos possibles”, explica Montoliu.  

Centre veterinari de referència a Girona

L’Hospital Veterinari Costa Brava va estrenar noves instal·lacions l’any passat. En l’actualitat és un centre de referència a l’Empordà i el Gironès, però també atenen casos clínics de tota la província de Girona i també de Barcelona. Disposen d’un servei d’urgències 24 hores, hospitalització i Unitat de Cures Intensives (UCI) per oferir el millor servei als seus pacients sota la supervisió d’un equip multidisciplinar que domina 12 especialitats diferents.  

El centre veterinari gironí és també capdavanter en la utilització de diferents tecnologies de diagnòstic com el TAC, l’ecografia, ecocardiografia pel cor, endoscòpia o radiologia digital. L’última incorporació ha sigut una màquina de ressonància magnètica molt útil pel diagnòstic de malalties com l’epilèpsia.