Girona se situa entre les províncies amb més contaminació per diòxid de nitrogen

La població gironina va respirar l’any passat aire contaminat per diòxid de nitrogen (NO2) en elevades concentracions segons constata l’informe estatal d’Ecologistes en Acció «Qualitat de l’aire 2023», que pren com a referència els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la legislació europea.

L’estudi ha analitzat les dades recollides de 785 estacions de mesurament gestionades per les comunitats autònomes per a l’avaluació de contaminació. Si es tenen en compte els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), molt més estrictes que els límits legals (i més acords amb una adequada protecció de la salut), com en anys anteriors tota la població espanyola va respirar el 2023 un aire amb nivells de contaminació superiors als recomanats. 

Si ens centrem en el diòxid de nitrogen, els nivells es van reduir l’any passat en un 25% respecte a la mitjana acumulada entre 2012 i 2019. No obstant, àrees urbanes i metropolitanes d’alguns punts, entre els quals hi ha la província de Girona en una extensió del territori bastant elevada, van sobrepassar el nou límit aprovat pel Parlament Europeu.

D’aquesta manera, les conclusions principals reflecteixen l’elevada exposició al diòxid de nitrogen, un contaminant causat, principalment, pel trànsit motoritzat, la indústria i la crema de restes vegetals. A més, els nivells se solen incrmentar a l’hivern degut a la calefacció. 

Per altra banda, en els darrers mesos hi ha hagut un factor afegit, que és la situació actual de sequera, ja que empitjora els nivells de contaminació de l’aire. I és que la falta de pluges, sobretot quan fa fred, fa augmentar les partícules en suspensió.

A part del diòxid de nitrogen, a Girona també hi ha hagut contaminació per diverses partícules en suspensió a l’aire. En tots dos casos, però, els nivells no han superat el nou límit anual però sí que han superat els que estan establerts en la guia de l’OMS.

A Catalunya, la vigilància de la qualitat de l’aire es duu a terme mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquestes estacions mesuren la concentració a l’aire dels principals contaminants atmosfèrics, és a dir, els nivells d’immissió.

Tanmateix, la majoria d’aquestes estacions instal·lades a Catalunya s’han concentrat a l’àrea metropolitana, on actualment n’hi ha més de trenta. En el si de les comarques gironines, en canvi, només n’hi ha cinc i estan ubicades a Agullana, Begur, Girona, Pardines i Santa Pau. Així, a Girona cada comarca té una sola estació a excepció de la Selva i la Cerdanya, on no n’hi ha cap.

A banda de les estacions automàtiques, el departament d’Acció Climàtica disposa de quatre estacions manuals a la demarcació de Girona des d’on mesurar les partícules en suspensió de l’aire, però que no poden consultar-se en línia. Aquestes estan ubicades a Breda, Cassà de la Selva i la Bisbal d’Empordà, a més del Cap de Creus. Aquesta última és l’única estació de les comarques gironines capaç de mesurar els tres contaminants principals presents a l’aire: partícules en suspensió PM10, ozó troposfèric i diòxid de nitrogen.

Propostes de millora

Segons l’entitat, l’única manera de millorar la qualitat de l’aire a les ciutats és disminuir el trànsit motoritzat. També cal promoure l’estalvi energètic, adoptar les millors tècniques industrials disponibles, tancar les centrals tèrmiques de combustibles fòssils, penalitzar el dièsel, reduir l’ús de l’avió, accelerar l’àrea de control de les emissions del transport marítim del mar Mediterrani i una moratòria de les noves macrogranges ramaderes.

Subscriu-te per seguir llegint