La gran nit de l'esport gironí

Al final, es tracta de somiar. Fa més de quinze mesos que Diari de Girona va decidir impulsar els Premis Atenea «amb la voluntat de premiar l’excel·lència dels esportistes i clubs de la província i estar al seu costat», tal com va assegurar el gerent Maneu Fernández, i en l’actualitat són una realitat amb la celebració ahir de la segona edició de la gala, com ja és costum, l’últim dijous del mes de juny. Coincidint amb el final de temporada, era el moment de celebrar un nou any ple d’èxits per a l’esport gironí a les instal·lacions del GEiEG de Sant Ponç. Per arribar fins aquí, els i les esportistes nominats han somiat en gran. Els guardons van estar patrocinats per Camps Motor - We Are Mobility i Grup Pous; van comptar amb la col·laboració principal del Consell Català de l’Esport, la Diputació de Girona, Balance i Aqua Brava; i el suport del GEiEG i Munich. L’acte va estar presentat i conduït pels periodistes Carles Baldellou i Jordi Roura.

Els candidats als Premis Atenea van sortir arran de les propostes dels lectors de Diari de Girona, a partir de les quals es van seleccionar tres finalistes per a cadascuna de les cinc categories. Els guanyadors van ser triats per un jurat format pel president del Girona CH, Eduard Recio; la CEO del Bàsquet Girona, Stefi Batlle; la directora esportiva de l’Uni Girona, Laia Palau; el director esportiu del Girona FC, Quique Cárcel; el president del GEiEG, Francesc Cayuela, i el Cap de Redacció del Diari de Girona, Jordi Roura.

Premi Augurium

El primer en pujar a l’escenari va ser Pau Cubarsí, que després d’irrompre amb força al Barça amb tan sols 17 anys va ser reconegut amb el premi Augurium. També estaven nominats Jana Montes (pàdel) i Anna Salvat (hoquei).

Premi Magister

En la següent categoria competien l’EF Gironès Sàbat, el Bisbal Bàsquet i l’Handbol Bordils. Tots ells, clubs molt arrelats als seus municipis.

El guanyador del premi Magister va ser club bisbalenc. Van recollir el guardó diversos representants de l’entitat, només els faltava un membre per fer el cinc inicial. Va dir unes paraules el director esportiu Joan Ferrer. També és l’ànima, «l’inflapilotes i netejapistes». «És un somni haver pujat a LEB Plata, ja és una putada que quan hi arribem li posin un nom de merda (va bromejar). Havíem engegat l’operació LEB Plata... És un autèntic somni i és un maldecap fer-lo viable. Una de les qüestions principals de l’esport és que cohesiona, la gent ho viu col·lectivament. La nostra primera victòria és omplir el pavelló», va assegurar.

Ferrer va reconèixer que «és molt difícil trobar suport, primer l’insitucional que en altres territoris hi poden comptar més. Les administracions han de fer un pas endavant econòmicament i d’instal·lacions. El pavelló de la Bisbal s’ha quedat enrere. Ens estem posant les piles per tirar-ho endavant», va reivindicar.

Premi Plausus

També hi aspiraven la Trailwalker i el Futbol Base Violbí, però era impossible deixar per alt la històrica temporada del Girona FC. Va recollir el premi Plausus el president del club blanc-i-vermell Delfí Geli. «La llista de fitxatges és llarga, queden dos mesos per apuntar i tatxar. Serà un estiu llarg, segur. Hi ha operacions que no es desencallen fins als últims dies d’agost», va tirar pilotes fora.

De la Champions, va dir que «poder jugar a casa a la màxima categoria és un privilegi»: «Vaig viure experiències molt importants durant la meva carrera, i ara és des d’una altra vessant però també la gaudiré». En aquest sentit, va recordar l’etapa a Europa amb l’Alabès: «El Girona té una similitud amb l’Alabès a Europa. Van estar a prop de classificar-se a Champions. Érem un equip que feia grans resultats, un equip golejador».

Després del gran èxit dels de Míchel, Geli va dir que «el llistó està molt alt i és difícil superar-lo, per no dir impossible». «Al curs que ve li demanem estabilitat i poder tenir el Girona molts anys a Primera Divisió. Estem en el camí. Tenim molt bona plantilla i possibilitats per fer-ho. Guanyar un títol és una il·lusió de tots els gironins», va comentar.

Del primer partit de Champions a Montilivi, va insistir que «no tinc un rival especial, però també m’agradaria, com a Míchel, el Liverpool o, per què no, el Bayern de Munic». «El que em fa més il·lusió és veure el Girona a la Champions. Això és el més important», va manifestar.

Premi Vitae

Un dels moments més emotius de la nit va ser l’entrega del premi Vitae a la trajectòria esportiva. Se’l va endur Montse Hugas, referent de la gimnàstica a les comarques gironines amb el Salt Gimnàstic Club i que aquesta temporada s’ha jubilat. «Costa molt desconnectar de la gimnàstica. Estic jubilada, però ho segueixo tot. És una passió que es contagia. El Salt treballa per encetar una nova etapa amb la Xènia Casassas», va explicar.

Estaven nominats també l’entrenador Jordi Ribera, que està concentrat amb la selecció espanyola d’handbol per peparar els Jocs, i el tècnic Carlos Surís (GEiEG).

Premi Melius

L’últim guardó va ser per a Queralt Casas, que es va endur el premi Melius a la millor esportista de la temporada. Van ser finalistes els remers del CN Banyoles, Dennis Carracedo i Aleix Garcia, i els germans Petar i Jordi Cikusa, del Barça d’handbol.

Somiar també té premi en una nit per sentir-se orgullós de l’esport gironí. 

Pau Cubarsí acapara totes les mirades: «No he de canviar perquè les coses em vagin bé»