Les nenes també volen aprendre a programar

La seu del Girona Hub acull diferents empreses i entitats per debatre sobre la innovació tecnològica, com trencar bretxes i compartir experiències per millorar les competències digitals de la ciutadania a través de l’educació

Els ponents de la primera taula, d'esquerra a dreta Sílvia Castelló (Qstura), Eric Roig (Fundació Bofill) i Denisa Gibovic (Blue Moon Innovation).

Els ponents de la primera taula, d'esquerra a dreta Sílvia Castelló (Qstura), Eric Roig (Fundació Bofill) i Denisa Gibovic (Blue Moon Innovation). / Marc Martí i Font

Ariadna Sala

Ariadna Sala

Un 75% de les noies de 15 anys no fan activitats de programació o codificació de forma continuada. Només tres de cada deu s’hi capbussen un cop al mes en aquest camp tecnològic, i d’aquestes, dues tenen confiança i se’n senten competents. 

Amb els nois els percentatges es giren: un 25% no tenen prou confiança en aquest àmbit, mentre que la resta fa programació o codificació com a mínim un cop al mes i s’hi sent competent. 

La desigualtat de gènere al món tecnològic és patent, i no és natural: segons les dades de la Fundació Bofill, 19.500 noies voldrien desenvolupar aquestes competències. Això suposa la meitat de les adolescents. «Ens hem trobat que aquest és un dels factors de desigualtat més repetits a les escoles», va explicar el representant de la fundació Eric Roig, en una jornada organitzada per Girona Hub i WeInnova sobre innovació educativa.

Per tal de reduir aquesta bretxa digital i permetre que les nenes de famílies amb pocs recursos també s’hi integrin la fundació ha posat en marxa el programa gratuït extraescolar Code Club Catalunya, que aplega 1.800 infants d’entre 9 i 13 anys a centres cívics, biblioteques o punts TIC on un voluntari ensenya a programar. Per ara la fundació ha dut a terme un projecte pilot a vuit escoles de Barcelona i Tarragona i pel curs 2024-2025 vol arribar com a mínim a cent municipis catalans.

Projectes innovadors

La jornada, celebrada a la Farinera Teixidor, ha comptat amb una primera taula per parlar de projectes d’èxit, on més enllà de la Fundació Bofill, Denisa Gibovic de Blue Room Innovation va explicar que l’empresa s’ha involucrat en un projecte europeu per millorar l’educació posant el focus en la salut mental i el benestar dels educadors. Per fer-ho proposa activitats de retirs i reflexió partint de la filosofia d’un teòleg de la Universitat Yale d’Estats Units. 

Sílvia Castelló de l’empresa Qstura ha tancat la primera taula anunciant que tot just fa uns dies han creat una fundació per acompanyar a persones a través del tèxtil amb una mirada emocional.

El públic de la jornada organitzada per Girona Hub i WeInnova.

El públic de la jornada organitzada per Girona Hub i WeInnova. / Marc Martí i Font

El segon bloc es va centrar en les competències que les empreses demanen als demandants de feina i com integrar-les a l’educació. Des del servei d’assessorament i orientació laboral del Consell Comarcal del Gironès, Josep Rabasseda va assenyalar que treballen amb perfils vulnerables de la comarca i que fomenten la seva adaptabilitat i capacitat d’aprenentatge. Hi ha 8.200 persones a l’atur al Gironès, i d’aquestes, 6.728 tenen educació secundària.

Aurora Armesto de la Unitat de Compromís Social i Orientació Professional de la Universitat de Girona va indicar que un dels reptes principals de la institució és oferir formació que doni resposta a les demandes de les empreses, i Pilar Calçada de l’entitat 8 colors va referir-se a la necessitat de formar en consciència social. 

La tercera taula va tancar la jornada amb l’empresa Avantiam, la fundació Acefir, l’empresa EcoRegió i la Fundació Girona Est, que van explicar els seus projectes relacionats amb la tecnologia, igualtat i alfabetització.

Subscriu-te per seguir llegint