Nous reptes per fer front a l’envelliment demogràfic

La piràmide poblacional de Catalunya s’anirà eixamplant cada vegada més de la part superior a mesura que els fills del baby boom es jubilin. La previsió és que fins al 2030 els més grans de 65 anys amb els graus II i III de dependència (els que tenen dret a una plaça residencial) passaran dels 111.000 actuals als 135.000, i el 2040 ja seran 170.000, més del 50%.

Aquest canvi demogràfic obrirà nous reptes i el Govern ja està començant a planificar com es gestionarà aquesta situació en un futur no gaire llunyà. 

Ja fa temps que les administracions públiques i el sector de la gent gran busquen noves fórmules per atendre les necessitats d’una població que tendeix a viure més anys i amb més dependència. En aquest context, i com a alternativa a les residències, el Departament de Drets Socials proposa un nou model d’habitatges amb serveis per a gent gran. Aquesta iniciativa es basa en la construcció d’allotjaments per a persones grans que posin els seus pisos, menys adequats a les seves necessitats de suport, a disposició d’una borsa de lloguers garantits per a joves o altres col·lectius.

I és que la pandèmia i els canvis d’hàbits han fet entrar en crisi el model residencial, que s’havia cregut més eficient i més barat perquè agrupava sota un mateix sostre centenars de persones. Per contra, els números que s’han presentat des de Drets Socials plantegen que amb el model de blocs de pisos adaptats la inversió pública és molt més baixa, i calculen que cada edifici per a 80 places «equival a sis places residencials».

La primera fase del projecte contempla la construcció de promocions en 10 municipis, entre els que més ho necessiten, en funció de la planificació. Aquesta proposta suposarà la creació de 800 nous pisos per a persones grans i la generació d’uns 800 pisos addicionals per a persones joves. 

La Generalitat oferirà llits en residències per a persones grans maltractades a Girona

Per definir aquestes localitats cal fer una futura convocatòria pública amb criteris definits a partir de les necessitats arreu del territori i l’estudi de planificació. La convocatòria pública s’adreçarà als ens locals, on es tindran en compte les necessitats d’habitatge i la idoneïtat de la parcel·la disponible i de l’habitatge. Aquest model pot ser un camí per donar resposta a més de 140 municipis a Catalunya que compleixen alguna de les circumstàncies per ser declarats com a zona de mercat residencial tensat, tot i que encara no s’ha concretat quins seran ni quants n’hi haurà a les comarques gironines. De totes maneres, l’objectiu és obtenir el màxim retorn social i enfortir l’intercanvi generacional d’aquests dos moments vitals.

Malgrat tot, les places residencials encara continuen sent necessàries per atendre moltes altres necessitats.Tal com corrobora una planificació territorial exhaustiva del Govern sobre els serveis residencials i d’atenció diürna a llarg termini, amb horitzó 2030 i 2040. 

Els geriàtrics catalans necessiten 2.000 infermeres més

A banda de tenir en compte la situació de places actual, la planificació s’ha basat també en les projeccions demogràfiques (escenaris de l’Idescat per a persones adultes i majors de 65 anys) i les ràtios de persones amb graus de dependència, discapacitat i prevalença de trastorns mentals, addiccions i VIH-sida.

Places a Girona

D’aquesta manera, caldrà crear 47.000 places noves les properes dècades. En el cas de les comarques gironines, pel que fa a col·lectius, les places projectades a l’informe de serveis d’atenció residencial i diürna 2030-2040 apunten a 4.077 places per a gent gran, 439 places per persones amb discapacitat, 350 places de salut mental, 61 places per a persones amb drogoaddiccions i 41 places per persones amb VIH/Sida. 

Per fer front a aquest increment progressiu de la xarxa pública es calcula que serà necessària una despesa anual per part de la Generalitat de Catalunya d’uns 600 milions d’euros fins al 2030. De cara a 2040, la partida s’hauria d’incrementar en 280 milions més. 

Per primer cop també s’han calculat les necessitats tenint en consideració les llistes d’accés a aquests recursos. En aquest sentit, la planificació s’ha fet també per eixugar les llargues llistes d’espera.