La casa Giralt Ventolà acollirà exposicions temporals del Teatre-Museu Dalí

La Fundació Gala-Salvador Dalí ampliarà significativament el Teatre-Museu de Figueres amb la casa Giralt Ventolà, l'edifici adjacent a l'equipament que va adquirir a l'abril per més de 7,6 milions d'euros. El president de la institució, Jordi Mercader, explica que passat l'estiu es començarà a treballar en el projecte per definir-ne els usos, però que la fundació preveu destinar espais a exposicions temporals i a mostrar una part del fons dalinià pel qual actualment no té lloc al museu, sobretot el d'imatge.

En aquest sentit, Mercader afirma que "l'ampliació és el camí per mostrar l'obra adquirida en els darrers anys" i no un quart museu dalinià, una possibilitat que ell mateix havia arribat a insinuar en una trobada amb la premsa. Tot i que no rebutja "tenir activitat a Barcelona", com ara exposicions temporals i immersives, Mercader assegura que la Fundació Dalí "no ha de fer una expansió com un supermercat", sinó "potenciar el triangle dalinià".

La Fundació Dalí amplia l’illa del Museu de Figueres comprant la casa Giralt Ventolà

Com que l'interior del Teatre-Museu Dalí de Figueres és pràcticament intocable per exprés desig de l'artista, la institució vol dedicar els nous espais a projeccions audiovisuals i exposicions temporals "amb relats específics", a parer de Mercader, una posició "més sensata" que ampliar el museu en si. "Ens permetrà resoldre l'estoc d'obra que tenim i no podem ensenyar, especialment la part audiovisual", precisa, posant com a exemple entrevistes al geni o vídeos produïts per la mateixa institució. Cal tenir en compte que, només en l'apartat de pintura, al magatzem de la fundació hi ha uns 200 olis no exposats, indica la responsable dels Museus Dalí, Montse Aguer.

La casa Giralt Ventolà consta de 900 metres quadrats edificats i 300 més de terrasses, una superfície que també permetrà guanyar espai per als serveis educatius, que l'any passat vam rebre gairebé un miler de centres escolars atesos en set idiomes; millorar la mobilitat i els accessos del Teatre-Museu i potenciar "els serveis que donen satisfacció al visitant", com ara la consigna o una cafeteria. De moment, la primera mostra visible de l'ampliació és la reobertura, aquest dimarts, de l'antiga Llibreria Surrealista, a la planta baixa de l'edifici, ara convertida en una botiga del museu.

Amb tot, Mercader descarta assenyalar un calendari concret per completar l'ampliació, tot i que apunta que podrien ser uns dos anys. "L'avantatge és que no tenim cap restricció econòmica que afecti a la qualitat. Si hi ha alguna cosa que no podem fer ara, esperarem una mica", diu, en referència la situació especialment sanejada de la fundació.

I és que, assegura el seu responsable, la Fundació Dalí ja pot donar definitivament per tancada l'era postpandèmica, amb uns resultats econòmics "esplèndids", amb un excedent de 7,3 milions d'euros que vol destinar íntegrament "a la cultura", una xifra "poc equiparable a la d'altres fundacions culturals", i més tenint en compte que el 2020 es van registrar pèrdues de més de 3 milions d'euros.

120 anys de Salvador Dalí: el geni immortal, el pensador avançat, el reclam sense fi

Fregant el milió de visitants

L'increment d'ingressos es deu principalment a la recuperació de visitants, que representen un 85% del total, i gràcies al programa d'experiències immersives. El 2023 van visitar el triangle dalinià 952.601 persones, un 16,6% més que el 2022. Lògicament, el gruix (726.199 visitants, un 20% més que l'any anterior) corresponen al museu figuerenc, 161.176 a la casa de Portlligat i 65.226 al castell de Púbol.

Més enllà dels números, Mercader remarca el "gran esforç en cultura" fet l'últim any, amb l'exposició El Crist de Portlligat, una obra única que feia set dècades que no es veia a l'Estat, o la compra per valor de més d'un milió d'euros de més obres per completar el llegat de Salvador Dalí, com ara vint-i-dues il·lustracions del llibre 50 secrets màgics per a pintar (1948) i peces primerenques que conservava la família Pitxot.

El castell de Púbol explora la personalitat camaleònica de Gala a través de la seva col·lecció de moda

Aquesta nova etapa també inclou el desenvolupament "tecnològic de primera divisió" i la creació de plans culturals a curt termini, com les tres exposicions dedicades a l'armari de Gala, la primera de les quals ha fet créixer un 40% les visites a Púbol.

Pel que fa al cinquantè aniversari de la inauguració del Teatre-Museu, aquest setembre, avança que la institució treballa en un programa d'actes que inclou un gran acte central a la tardor, exposicions i un llibre.

De cara al futur, Mercader es marca com a objectiu treballar en la desestacionalització de les visites, posant el focus en el mercat americà i de l'Àsia; mantenir la línia engegada amb les mostres immersives en mercats potencials, ja que són un esquer per captar visitants a l'Empordà i supleixen els grans costos de les d'obra autèntica, que són "d'una dificultat extrema" actualment. Tot i això, ja apunta que la Fundació està pensant en una gran exhibició al Japó per l'any vinent.