Vicenta Ndongo, Raquel García-Tomás, Conrad Roset, Nilak i Mayte Martín, Premis Nacionals de Cultura 2024

L'actriu Vicenta Ndongo, la compositora Raquel García-Tomás, l'il·lustrador Conrad Roset, l'espai escènic itinerant Nilak i la cantant Mayte Martín han estat guardonats amb els Premis Nacionals de Cultura 2024, segons s'ha anunciat aquest dijous. Els cinc agafen el relleu a la directora d'espectacles de circ Alba Sarraute, el cantant Joan Manuel Serrat, la traductora Dolors Udina, el pintor Joan-Pere Viladecans i el Festival Eufònic de les arts sonores, visuals i digital-perfomatives de les Terres de l'Ebre, premiats l'any passat. Els Premis Nacionals de Cultura s'atorguen de manera ininterrompuda des del 1982, després que el seu precursor, el Premi Joan Crexells, es prohibís durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Ndongo ha estat reconeguda per ser "un dels grans noms de l'escena catalana". L'actriu ha treballat al cinema, el teatre i la televisió des del 1991. El jurat també li reconeix "el talent, la professionalitat i la tècnica, tant en la interpretació en la producció". Alhora es destaca: "Com a primera actriu catalana afrodescendent, en consonància amb la naturalitat de la diversitat de la nostra societat, ha obert la porta a moltes altres actrius".

Llicenciada en Art Dramàtic, el 2023 va ser una de les Colometes de la versió de 'La plaça del Diamant' de Carlota Subirós estrenada al TNC, en un dels papers més recents de l'artista barcelonina nascuda el 1968.

Pel que fa a García-Tomás, se li reconeix "l'excel·lència" en la composició musical amb "una veu pròpia" i "l'aptitud per a la innovació contemporània". La seva música ha estat interpretada en sales d'arreu del món. El 2023 ha estat l'any del reconeixement i la consagració de la compositora amb l'estrena de l'òpera 'Alexina B.' al Gran Teatre del Liceu i de l'obra coral 'Les portes del món' per a la Cantània a L'Auditori.

Nascuda a Barcelona el 1984, és compositora especialitzada en creació interdisciplinària doctorada al Royal College of Music de Londres. El 2020 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura "pel caràcter interdisciplinari, innovador i arriscat d'un llenguatge compositiu singular i propi".

En el cas de Roset, el Premi Nacional de Cultura guardona "l'habilitat" per portar el seu "talent com a il·lustrador" al món digital amb la creació de 'Gris', el videojoc català que més premis internacionals ha guanyat i que ha estat traduït a nombrosos idiomes. Els responsables dels guardons afirmen que aquest videojoc està considerat "una peça artística per l'equilibri entre estètica i interactivitat" i subratllen que "dona visibilitat internacional" a la indústria del videojoc del país.

A aquest artista nascut a Terrassa el 1984 també se li destaca l'estil "inconfusible" amb els colors de l'aquarel·la, que l'ha dut a treballar per a nombroses agències i editorials. Alhora ha exposat la seva obra a galeries i museus d'arreu.

L'espai escènic itinerant Nilak ha estat reconegut per dur una programació d'artistes de reconegut prestigi arreu del país amb la voluntat d'arribar sobretot a comarques on no hi ha equipaments escènics, així com d'establir relacions de qualitat amb la població més enllà d'una simple itinerància d'espectacles.

Les creacions que es mostren a la carpa itinerant, basades en l'escena contemporània, es produeixen en col·laboració amb festivals i agents culturals locals i es mostren també en relació amb espais històrics dels llocs que visiten.

Finalment, la cantant Mayte Martín ha estat distingida per la "contribució a la música cantada", especialment dins el flamenc i el bolero, "amb una veu i una sensibilitat extremes".

Nascuda a Barcelona el 1965, al llarg de la seva carrera artística ha col·laborat amb artistes com Tete Montoliu, la bailaora Belén Maya, la diva cubana Omara Portuondo o la cantant de fados Dulce Pontes.

El jurat afirma que avui és una de les 'cantaores' més "respectades" del panorama de la música flamenca, atès que compta "amb el favor del públic i el suport col·lectiu dels seus aficionats", és "aclamada" per la crítica i ha estat guardonada amb nombrosos premis.

"Emoció", "il·lusió" i sorpresa

En una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Vicenta Ndongo, s'ha mostrat molt emocionada per haver rebut el premi però ha fugit de ser qualificada "un dels grans noms de l'escena catalana". Ndongo ha admès que va ser la primera actriu afrodescendent que va estudiar a l'Institut del Teatre i que la van contractar abans que cap altra. "Quan em van anunciar que havia rebut el premi em vaig posar a plorar, va ser meravellós", ha dit a l'ACN. 

De fet, en recollir el premi l’actriu ha explicat les dificultats que ha patit per arribar a protagonitzar un paper pel seu orígen afrodescendent. Ha considerat que cal guanyar nous "referents" perquè hi hagi més pluralitat a la indústria cultural i audiovisual catalana. “Sóc una actriu, sense etiquetes ni denominació d’orígen”, ha dit en acabar la seva intervenció visiblement emocionada.

Per la seva banda, Raquel García-Tomás ha assegurat a l'ACN que rebre el Premi Nacional de Cultura 2024 ha estat una "alegria enorme" i un reconeixement "generós" que l'anima a seguir treballant. La compositora ha explicat que com a creadora persegueix l'objectiu de tenir una "veu pròpia" i ha aplaudit que el jurat ho hagi constatat.

Després d'anys d'haver treballat en diversitat d'editorials, l'il·lustrador Conrad Roset va decidir muntar el seu estudi de videojocs per experimentar amb una narrativa emocional. La seva carrera li ha valgut el Premi Nacional de Cultura 2024, un reconeixement que l'ha sorprès molt i el fa estar molt "orgullós". "Soc una persona que ha anat fent dibuixos al llarg de la vida. No m'esperava el premi per a res del món", ha etzibat. Roset ha recordat que amb la seva tasca vol transmetre un missatge "optimista" i que aquest arribi a molta gent.

Dos dels premiats del projecte Nilak, Oriol Escursell i Irene Soler, han afirmat a l'ACN que el premi ha estat "inesperat" per una iniciativa que fa tres anys que ofereix itineràncies de circ. Amb tot, han celebrat que aquest reconeixement posa de manifest que el seu projecte és "real" i que reafirma que dona resposta a una necessitat d'arribar a poblacions on no hi ha espais escènics.

Finalment, la cantant Mayte Martín ha subratllat a l'ACN que després de tota una vida treballant és una "il·lusió" rebre un premi. "Al marge de tot allò comercial, és molt esperançador i bonic", ha apuntat. Martín ha explicat que el premi li ha arribat "quan ha arribat" i ha dit que recull fruits de "molts anys de sembrar amor pel que fa". "El flamenc i el bolero fan la serva aportació. A Catalunya hi conviuen molts gèneres musicals, està bé que es reconegui aquesta tasca al marge dels estils", ha expressat.