Una pala americana remou la memòria d’una guerra

Joan Gironell Compte (Beuda, 1927) tenia onze anys quan un soldat, integrant d’una companyia nacional que havia acampat a tocar el mas on vivia, li va dir que escollís algun dels nombrosos objectes que portava. Li regalava. Ell va ser pràctic. Va triar una pala perquè amb ella podria ajudar al seu pare a l’hort. Era curta i lleugera, un model americà que Gironell encara ara utilitza als seus noranta-sis anys, i que, abans que ell n’esdevingués propietari, havia servit per cavar trinxeres durant la Guerra Civil Espanyola. Un objecte carregat de memòria i amb la capacitat d’evocar un passat col·lectiu, que ara l’artista i restauradora Clara Oliveras Valentí (Girona, 1963), nora de Gironell, transforma en element essencial de l’exposició De la trinxera a l’hort, inaugurada dissabte passat a l’espai Art i Memòria del Museu de l’Exili de la Jonquera on restarà fins al 5 de gener del 2025.  

L’espurna d’aquest treball es va encendre quan Oliveras va constatar la fragilitat dels records d’aquells que van viure el conflicte, en concret, dels seus sogres, en Josep Gironell i la Teresina Oliveras, que aleshores tenia vuit anys. Durant els dinars familiars els explicaven «les batalletes viscudes en el temps de la guerra i la postguerra, quan ells només eren nens». Uns records, doncs, que no estan contaminats de tristesa perquè contenen la «mirada dels infants». Amb l’afany de no perdre aquest material sensible, Oliveras va decidir enregistrar diferents converses amb la parella, «retalls» d’històries de vida narrades d’una manera molt natural davant l’ull indiscret de la càmera. 

Com molta gent a pagès, la família Gironell, que vivia al mas Maset, a tocar la carretera, just arrencar el camí de Besalú cap a Beuda, era autosuficient. Es feien l’oli, el vi, els embotits, les confitures, les conserves, el sabó i també la roba que portaven. Fins i tot van aconseguir que el comitè de Beuda, en veure tants infants -eren dotze germans- no els precintés el forn de pa, un dels pocs que es mantenia obert a la zona. 

Al documental, estrenat al Mume, en Josep i la Teresina expliquen com van viure la guerra i, sobretot, allò que més recorden: «quan van bombardejar Besalú i els feien estirar a terra amb un broc a la boca». Tampoc obliden la retirada de les tropes republicanes i de civils -«molts passaven per la carretera de Beuda i com aquesta quedava tallada estimbaven els cotxes i continuaven a peu»- i, sobretot, un fet del març de 1939 quan un grup de tropes nacionals es van instal·lar just davant del mas en trobar deu vaques abandonades que van tancar a l’església de Lligordà «perquè no s’escapessin». Tot seguit, van decidir acampar sota unes alzines centenàries i cada dia en mataven una per alimentar-se. Va ser un d’aquests soldats qui li va regalar la pala al Josep. Val a dir que aquesta pala, un model que també es va utilitzar a la Segona Guerra Mundial, s’havia exposat anteriorment al Museu d’Història de Catalunya. Ara, cal sumar-li l’estada al Mume, uns sis mesos. Davant això, en Josep ja li ha demanat a la seva nora que n’hi busqui una altra de similar per continuar treballant a l’hort. 

En el documental també s’aborden activitats de supervivència practicades durant la postguerra, com ara l’estraperlo. En el cas d’en Josep, per poder pagar els estudis al seu germà Lluís, «travessava el Pirineu pel Bassegoda i anava fins a Costoja d’on portava una mica de tot: carrets, medecines, permanganat, càmeres fotogràfiques, pneumàtics i, fins i tot, preservatius». Una vegada, explica Oliveras, el van detenir i el van portar a la presó de Salt, on va ampliar els contactes i negocis amb tots els altres arrestats. Ja en democràcia, quan en Josep havia de travessar la frontera encara es posava nerviós.

Clara Oliveras, que comparteix taller amb el seu home i imparteix classes a l’Escola Municipal d’Art de Girona, explica que sempre li han interessat els temes de memòria. En aquest sentit, com a restauradora, fins i tot, ha restaurat objectes del Museu de l’Exili, entre ells, una extraordinària bandera republicana de seda.

Subscriu-te per seguir llegint