Neus Verdaguer i Víctor Díaz reprenen la novel·la romàntico-eròtica a «Desig sobre rodes»

Després de l’èxit de La noia de la platja, l’olotina Neus Verdaguer acaba de publicar Desig sobre rodes, una nova novel·la romàntico-eròtica que dona continuïtat a aquella història que naixia al Port de la Selva, ara en escenaris com Banyoles. L’ha creat novament a quatre mans amb Víctor Díaz, convençuda de que la col·laboració literària «multiplica idees i ajuda amb els temps».

Verdaguer, originària d’Olot i que treballa de mestra a Sant Joan les Fonts, on va néixer Díaz, sempre ha optat per aquesta fórmula de compartir autoria que li ha donat resultat, com ho confirma que fos finalista del premi Gregal per Entre nosotros o guanyés el de literatura eròtica La Vall d’Albaida amb Històries íntimes.

El salt el va fer de totes maneres amb La noia de la platja, inicialment autoeditada el 2022 sota el títol El pensament circular.

La bona acollida que va tenir la va portar amb Víctor Díaz a buscar més recorregut a la novel·la i van despertar l’interès de l’editorial Rosa dels Vents, que es va mostrar «molt interessada a publicar», segons recorda Neus Verdaguer.

Es va canviar el títol i el disseny de portada, amb unes il·lustracions que mantenen el to a Desig sobre rodes, i es van fer alguns ajustaments «molt poc significatius».

A penes va sortir a la venda La noia de la platja, Verdaguer i Díaz ja van rebre l’encàrrec de posar-se a treballar en una nova novel·la i van aprofitar el final obert de l’anterior per seguir amb la història i donar recorregut a personatges, encara que la consigna que tenien era que el públic nou pogués llegir-la sense comptar amb antecedents.

Desig sobre rodes narra una relació a tres bandes en què Mun i Arnau fan una aposta sobre sexe sense enamorament en què es creua Meri.

La seva autora qualifica el gènere de novel·la «romàntic-eròtica» i considera que La noia de la platja tenia més càrrega sexual, encara que «aquí també hi ha escenes explícites»..

El gènere l’associava d’inici a un públic més femení, però el va sorprendre, sobretot amb el llibre autoeditat que va poder controlar de primera mà, que «molts nois i gent poc habituada a llegir es declarava enganxada pel llenguatge tan directe i uns protagonistes que són personatges quotidians».

Creu que es trenca amb la idea que es tracta d’una literatura «purament» per a dones i puntualitza que la seva idea era que aquest romanticisme barrejat amb sexe que arriba habitualment al públic català a través d’altres idiomes es convertís ara en un de quilòmetre zero.

«Els catalans amb aquests temes som pudorosos i és una literatura que es consumeix molt, però en castellà o traduïda, i tot i que s’està trencant la tendència, encara falta», afegeix.

Reconeix que «quan expliques que té punts d’eròtica, hi ha gent que es fa enrere, encara que molts et diuen després de llegir-la que no n’hi havia per tant».

Li sembla que la literatura eròtica és «un gènere a reivindicar perquè s’obri portes, però també és cert que, alhora, te’n pot tancar alguna».

Amb Víctor Díaz treballa el llenguatge perquè sigui «acurada i rica, però molt propera», perquè el lector li explica que aquest estil l’ajuda a «ficar-se a la història fins al punt de semblar que veu una pel·lícula».

Els diàlegs són molt presents a Desig sobre rodes, «perquè són una bona manera de transmetre» i de potenciar aquesta literatura eròtica «feta des de Catalunya».

Precisa en tot cas que prefereix parlar de literatura «realista» en què l’erotisme és només una part i intervenen altres factors tan importants com les localitzacions, un dels ganxos de La noia de la platja fins al punt de convertir-se en «una de les cartes que calia jugar de nou».

Banyoles i Port de la Selva són els escenaris escollits aquesta vegada amb Víctor Díaz, que compensa que a ella li agradi «la part literària de posar paraules» però n’hi falten de vegades idees, perquè «amb una altra persona es multipliquen».

Aquesta ajuda ha estat clau també per complir amb uns terminis molt més exigents per respondre a l’encàrrec de Rosa dels Vents i, ara, els dos coautors estan a l’espera de calibrar la resposta del públic, sense pressió però amb «curiositat».