Aquest poble empordanès guarda un dels grans secrets de la Guerra Civil

Ara que ha començat l’estiu és un bon moment per sortir i descobrir nous indrets. Prop de Girona hi ha racons plens de màgia que valen una visita. I, sense cap mena de dubtes, el Pirineu n’és un d’ells. Un espai que amaga paisatges amb molt d’encant i pobles que expliquen la història de Catalunya.

Si et quedes a Girona aquest estiu, no et perdis aquesta visita

El municipi de la Vajol, situat a només a 2 km de la frontera francesa, és un pintoresc poblet pirenaic de l’Alt Empordà que, durant la Guerra Civil Espanyola, va jugar un paper molt important. Aquest municipi gironí va ser una de les principals zones de pas de l’exili republicà, però, no només això.

El paper de La Vajol durant la Guerra Civil

L’any 1937, el govern del republicà de Juan Negrín li va encomanar una missió molt important: guardar el tresor de la República, especialment el fons del Museu del Prado, fins al seu trasllat, a més de servir per dipositar els fons de la Caixa de Reparacions per donar suport als exiliats republicans.

El govern republicà va construir un edifici sobre una de les antigues mines de talc del poble, la Mina Canta. Els dos espais es comunicaven a través d’un muntacàrregues i va ser gestionat pel fill de Juan Negrín, motiu pel qual l’espai també va passar a conèixer-se com a Mina d’en Negrín.

Que la Vajol fos escollida per la missió té una explicació molt senzilla. Fins l’any 1939 era un espai aïllat del conflicte i discret. I el municipi estava situat al Coll de Lli, a tocar de la frontera francesa i l’indret per on van marxar a l’exili les màximes autoritats de la Segona República, la Generalitat de Catalunya i el govern basc.

Com a testimoni excepcional del treball d’evacuació de patrimoni de la Vajol destaca la figura del Tinent de Carabiners Alexandre Blasi, que va participar en el trasllat a França dels dipòsits de la Vajol, Agullana i Darnius. Blasi, del qual es conserva el seu fons documental al MUME i se n’han publicat els seus dietaris entre 1939 i 1942, va protagonitzar el darrer dels viatges, passant les obres d’art a peu per la muntanya de la Vajol, el mateix dia que l’exèrcit franquista arribava a la zona, el 9 de febrer de 1939.

Visitar la Mina Canta a la Vajol

La Mina Canta o d’en Negrín s’ha rehabilitat en els últims anys per poder explicar al públic l’important paper que va jugar durant aquells anys. Les visites a l’espai estan gestionades pel Museu Memorial de L’Exili (MUME) i es pot visitar el tercer dissabte de cada mes.

El MUME ofereix un paquet per a grups que permet visitar el museu de la Jonquera per conèixer l’exili en profunditat i després visitar la Mina Canta per saber més sobre el seu paper. També s’hi pot entrar de forma individual els mateixos dies que les visites en grup.

El Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME)

El Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME) ha esdevingut l’espai de referència per conèixer a fons l’exili republicà. A través de la mostra permanent i les exposicions temporals combina la tasca d’investigació amb la difusió pedagògica d’aquest període tan important. En aquest sentit, més enllà del fons documental, juguen un paper molt important les disciplines artístiques com la il·lustració, l’audiovisual i la fotografia. El museu tracta l'exili a partir de cinc espais dedicats a mostrar el context històric i els diferents periples vitals dels diferents col·lectius de refugiats republicans procedents d'Espanya a través de documents, imatges i testimonis, i a reflexionar sobre l'actualitat dels desplaçaments forçats de població.