Pilar Rahola guanya el Bertrana amb la novel·la històrica "Cornèlius, l'almogàver"

La periodista Pilar Rahola s’ha endut el premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Cornèlius, l’almogàver. El guardó més destacat dels Premis Literaris de Girona, dotat amb 30.000 euros, ha recaigut en la seva 57a edició en una «vibrant odissea medieval del segle XIII», que narra les «aventures èpiques» del cavaller Cornèlius Papapoulus de Famagusta per Anatòlia, acompanyat per Roger de Flor amb la Gran Companyia Catalana, des de la seva trobada amb Ramon Llull fins a la seva història d’amor amb Garsenda de Torroella, segons l’organització, que ha rebut 93 originals aquest any. En poesia, s’ha distingit L’estranger a casa, de Josep-Anton Fernàndez; en assaig, L’escriptori de la Seu, de Salvador Sabrià, i en literatura juvenil, Bereshit de Teresa Muñoz.

Com ja és habitual, la Fundació Prudenci Bertrana ha fet públiques aquest divendres les quatre obres guanyadores dels Premis Literaris de Girona que inclouen la publicació. Són els de novel·la, poesia, assaig i literatura infantil i juvenil, que arribaran a les llibreries el 18 de setembre de la mà del Grup 62, l’endemà de la tradicional Nit Literària de Girona. El lliurament tindrà lloc el 17 de setembre a l’Auditori de Girona i també s’hi faran públics els premis Aurora Bertrana de Traducció, el Cerverí de lletra de cançó i el Lletra per a projectes digitals de literatura catalana.

El premi Prudenci Bertrana de novel·la rep 93 originals

El jurat del premi Prudenci Bertrana de novel·la, constituït per Montse Barderi, Gemma Lienas, Gerard Quintana, Care Santos i Glòria Gasch, destaca de l’obra de Rahola que «és un relat que combina acció, reflexió i profunds sentiments, que endinsa el lector a una època apassionant de la nostra història».

Poesia, assaig i literatura juvenil

El 47è premi Miquel de Palol de Poesia, dotat amb 6.000 euros, és per L'estranger a casa, de Josep-Anton Fernàndez. El jurat, integrat per Teresa Costa-Gramunt, Rosa Font Massot, Pere Gimferrer, Anna Gual i Miquel de Palol, ha escollit d'entre els 97 poemaris presentats "un llibre sobre l'estranyesa, sobre el pas d'una frontera interior que ens converteix en estrangers a nosaltres mateixos", i sobre la pèrdua, perquè l'autor hi expressa poèticament el dol per la mort de tres éssers estimats. A més, el poemari tracta de com les coses més pròximes (la història individual i col·lectiva, la sexualitat, el treball creatiu) ens obren a noves dimensions, estranyes i sorprenents, de nosaltres mateixos.

El 45è premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros, ha rebut 21 originals, entre els quals el jurat, format per Francesc-Marc Álvaro, Mita Casacuberta, Míriam Díez-Bosch, Joaquim Maria Puigverd i Josep Lluch, ha triat com a guanyador L'escriptori de la Seu, de Salvador Sabrià. L'autor hi reconstrueix el cas del seu avi, el fondista Jaume Sabrià, afusellat al cementiri de la Seu d'Urgell l'octubre del 36, juntament amb 22 persones més. Quan al cap d'un any es van exhumar els cadàvers, només en van aparèixer 22 i faltava el de Jaume Sabrià. L'exploració del cas, a càrrec del seu net periodista, és la base d'un llibre que fa un recorregut per la quotidianitat de la Seu durant la revolució i posa en relleu tant la difícil "convivència" familiar amb un desaparegut com l'esforç col·lectiu per recuperar la memòria històrica.

Jordi Solé guanya el Bertrana amb una novel·la sobre el rodatge de «Pandora i l’holandès errant» a Tossa

Aquesta vegada, 34 obres han optat al 39è premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, que també té una dotació de 6.000 euros. El jurat, integrat per Dolors Cabrera, David Cirici, Xavier Gual, Anna Pardos (Mixa) i Patrizia Campana, ha premiat la novel·la Bereshit, de Teresa Muñoz. En aquesta obra, la protagonista, Greta, una noia de divuit anys, descobreix que la mort de la seva germana no va ser a causa d'un accident, sinó d'una maledicció que ha perseguit les dones de la seva família. Amb l'ajuda de la Dàlia intentarà trencar la maledicció i salvar la seva pròpia vida.