La teràpia de l’humor, la fórmula infal·lible de Quim Masferrer

Què tenen en comú una noia de riure sorollós que, amb el seu marit, no passa per un bon moment per motius de salut d’ell; una jove parella que fa una setmana que viuen junts i es van conèixer a la feina; un lampista a qui fa 25 anys un accident de moto li va canviar la vida; una parella formada per una gironina i un home de Saragossa que, al principi de la relació, quedava a Lleida per veure’s; o un home divorciat que ha decidit anar al teatre tot sol perquè la seva nova parella és de viatge? A priori semblaria que res. Però la casualitat els va fer coincidir ahir a l’Auditori per veure Quim Masferrer i la seva Bona Gent. I l’atzar també va fer que fossin escollits per l’actor i humorista per explicar-se davant les 1.200 persones que omplien el recinte, com també ho va ser, tampoc ens n’amaguem, fins i tot, aquest cronista.

Masferrer comença el seu xou, un apèndix de l’exitós format El foraster que aquest any celebrarà una dècada en antena a TV3, recordant Charlie Rivel. Deia el pallasso de Cubelles que si sorties a l’escenari i la gent t’aplaudia sense fer res, no ho espatllessis, no calia que fessis res. I una mica ja és això. Masferrer, convertit en el personatge que l’ha fet recórrer gairebé tota Catalunya, simplement ha d’aprofitar les seves dots de comunicador i deixar-se emportar, de manera espontània, entre la platea. La resta es fa sol. I alerta, no vol dir això que sigui fàcil. Perquè per a això s’han de tenir taules. I òbviament en té.

Sis anys rodant, gairebé 300.000 espectadors i gairebé 400 funcions no es poden explicar de cap altra manera. «Tothom té una entrevista, no només els que sortim a la televisió, o els que marquen un gol, o els que escriuen un llibre», explicava ell mateix dimecres en una entrevista a la contraportada d’aquest diari. I és ben bé així. Masferrer és àgil, juga amb el seu públic, sap tocar la fibra quan cal i té el do de no caure mai en la frivolitat tot i que alguns cops ha de passar de puntetes per temes espinosos. Però se’n surt i aconsegueix que després de dues hores el públic se’n torni a casa content. És la teràpia de l’humor la fórmula infal·lible de Quim Masferrer i amb Bona Gent hi podríem afegir que també hi fa un cant a la vida i a les petites (grans) coses que ens fan aixecar cada dia.

Quim Masferrer: «Tothom té una entrevista, no només qui surt a la tele o fa un gol»

Masferrer admet que amb l’espectacle anant a tot drap sis anys després i preparant la nova temporada d’El Foraster no li queda temps per pensar en nous projectes. Segurament aquest sigui la gran obra de la seva vida, la d’haver dut un somriure als seus milers de seguidors, en cada un dels racons de Catalunya. El públic, encara que a vegades ens ho vulguin fer pensar, no és babau, i si repeteix i repeteix i repeteix és perquè cada representació de Bona Gent és única i conté veritats, i no ficció.

Valgui com a exemple l’anècdota personal d’una mare que per culpa de la covid no va poder ser ahir a l’Auditori i que, fruit de la casualitat, perquè Masferrer va escollir el seu fill per parlar, va rebre una trucada inesperada i hi va poder parlar. Això, que podria semblar una bestiesa, i que és de franc, omple l’esperit de la bona gent que, com diu l’actor, seguim sent majoria.

Subscriu-te per seguir llegint