Aprendre a estimar les escultures des de ben petits

Apropar els més joves al parc escultòric de la ciutat per tal de poder-lo conèixer, estimar i conservar. Aquest és el principal objectiu del projecte «Apadrinem escultures», una iniciativa educativa i ciutadana ideada per l’associació Amics de la Unesco de Girona que es va començar a implementar durant el curs 2001-02 en alguns centres docents de la ciutat de Girona i més tard a Sarrià de Ter, Salt, Quart, Sant Julià de Ramis, Vilablareix, Santa Coloma de Farners i Roses. 

Alumnes d’aquests centres, tant de primària com de secundària, segueixen una metodologia basada en l’estudi en profunditat d’una o dues escultures, normalment properes al centre, tot i que també es poden establir altres criteris, com la temàtica de l’obra independentment de la ubicació. Quan ja es coneix, es deixa constància escrita dels compromisos que com a padrins assumiran cap a l’escultura. Alguns d’aquests compromisos poden ser fer-ne difusió, tenir-ne cura, avisar dels possibles desperfectes, etc. Així es pretén fomentar la implicació de l’alumnat.

Pel que fa a aspectes educatius, el projecte es pot treballar de forma interdisciplinària partir de les àrees de medi natural, medi social, educació visual i plàstica i llengua, entre d’altres. A tall d’exemple, es pot fer un estudi a fons de l’escultura, des del nom fins a la història de l’autor, passant per la cultura popular o l’anàlisi dels materials que la formen. A més, la iniciativa planteja moltes activitats i projectes transversals, a criteri de cada centre educatiu.

«Tot el que hi ha darrere una escultura pot donar molt de si, es poden treballar molts aspectes i moltes habilitats i també és molt gratificant per als escultors que vegin la implicació de l’alumnat i facin activitats conjuntament», explica Dolors Reig, mestra jubilada i actual presidenta de l’associació Amics de la Unesco de Girona. Des de l’associació es va idear el projecte, genuïnament gironí, per tal de despertar valors, crear actituds i desenvolupar hàbits per a la preservació i la defensa del patrimoni escultòric.

També des de la mateixa entitat es gestionen les peticions de nous centres, als quals acompanyaran durant el projecte amb l’oferiment de diversos recursos educatius per al professorat i alumnat i assessorament, a més d’altres orientacions.

Tot i que el projecte s’ha acabat estenent a bona part de les comarques gironines, la llavor es va gestar a Girona. De fet, és el municipi on hi ha més escultures apadrinades, una quarantena, i més centres educatius que en tenen alguna, gairebé una vintena. Hi ha centres que en tenen més d’una, ja que es treballen des de diversos nivells i, d’aquesta manera, l’alumnat en pot estudiar diverses al llarg de la seva etapa educativa. 

Escola Migdia

Un dels centres que té més escultures apadrinades i amb més dedicació al projecte des dels inicis és l’escola Migdia. De fet, hi va començar a participar el 2003 i, des de llavors, l’ha integrat plenament dins el pla d’estudis. I és que oficialment l’escola està associada a la Unesco a través de diferents projectes que es treballen conjuntament amb la resta de col·legis de Catalunya i que s’intercanvien experiències en les diferents assemblees de professorat i sempre que es pot, amb l’alumnat. 

Eugènia Soler és una de les mestres més veteranes del centre, fa disset anys que hi treballa i al llarg d’aquest temps s’ha implicat en la comissió que gestiona el projecte. «Quan vaig arribar, era un dels més sòlids que hi havia i es vivia amb molta intensitat, ja que hi havia un grup de mestres que hi havia treballat molt», detalla. El que més li crida l’atenció és que l’alumnat de l’etapa infantil «ja es comença a sensibilitzar amb el patrimoni de l’entorn». Soler admet que «xoca veure aquesta inquietud en nens tan petits, ja que treballar el coneixement de l’entorn se sol associar a edats més adultes».

Respecte a la metodologia, cada cicle educatiu té apadrinada una escultura del barri i la treballa des de perspectives diferents. «Els més petits treballen l’entorn i la importància de tenir-ne cura, bàsicament el manteniment; i els alumnes del cicle superior, com que tenen apadrinada l’escultura A Lluís Companys de J.M. Subirachs, dona peu a treballar molt més la història de la persona que representa», concreta Soler.

L’escola Migdia, a més, té la peculiaritat que té una escultura pròpia. Es tracta de Narcís i Irene i representa dos germans que van a l’escola; Narcís en honor al patró de la ciutat i Irene com a símbol de la pau. L’obra va ser creada el 2004 per Neus Cutrinas, una mare de l’escola, amb motiu dels 25 anys del centre i es va ubicar a l’entrada de l’edifici. Uns anys més tard, el 2017, el col·legi va aprofitar la Setmana Unesco per posar-hi una placa. Precisament, l’alumnat de l’etapa infantil la té apadrinada.

En definitiva, Soler considera que aquest projecte aporta «molts beneficis a nivell emocional i educatiu per als alumnes, tant per la sensibilització cap al patrimoni fins a tal punt que se senten les escultures seves i se’n cuiden i també pel coneixement ampli i transversal que adquireixen».  

Salt, un referent

Després de Girona, Salt és el municipi que s’ha involucrat més en la iniciativa, amb una vintena d’escultures apadrinades i la col·laboració de pràcticament tots els centres educatius del municipi. L’Ajuntament va aprovar-ne l’adhesió el 2005 i una de les seves impulsores com a representant dels Amics de la Unesco, Carme Garriga, explica que al llarg d’aquests anys «ha sigut un model a seguir». Entre altres aspectes, va ser el primer municipi que va començar a senyalitzar les escultures apadrinades per tal de donar-les a conèixer. El 2009 es van col·locar les primeres plaques identificatives i actualment s’està instal·lant un mètode més modern, a través de codis QR que aporten informació sobre l’escultura i l’autor i remeten a la pàgina web dels padrins corresponents.

Garriga destaca la «complicitat i implicació» del consistori i la tècnica de l’àrea de Cultura, que s’han fet ressò de les demandes dels joves per tal de tenir cura del patrimoni i han contribuït a fer-ne difusió. De forma paral·lela, s’han elaborat audiovisuals, cançons, contes i poemes amb col·laboradors com Salvador Sunyer Aimeric. De fet, la involucració de l’autor desaparegut el 2017 va anar més enllà, fins al punt que va escriure un conjunt de poemes dedicats a les escultures urbanes de Salt, amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement d’aquest patrimoni artístic. Amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de l’autor, dilluns passat es va presentar el poemari anomenat Sculptura, editat per Edicions Reremús, a la Llibreria 22. 

En la mateixa línia que Soler, Carme Garriga explica que un dels fets més sorprenents d’aquest projecte és aconseguir involucrar-hi els alumnes més petits. Posa per exemple que a Salt fins i tot hi ha hagut una escola bressol que ha acceptat el repte d’apadrinar. «Veiem que els alumnes s’engresquen molt i ja es consciencien que es poden emprendre petites accions per protegir el patrimoni que ens envolta». Garriga, que és mestra jubilada, també va desenvolupar diverses activitats en el marc del projecte en escoles de Salt i Girona. «En l’àmbit de Visual i Plàstica, que és la meva especialitat, és cert que el treball de l’escultura queda més apartat del currículum, ja que costa més de treballar a classe, per això crec que aquesta iniciativa és molt interessant perquè omple aquest buit i permet a l’alumnat poder sortir al barri i conèixer l’entorn». Respecte a això, afegeix que en el seu cas ha treballat a centres amb molta immigració i el projecte també ajuda l’alumnat nouvingut a arrelar-se més al seu nou municipi. 

«Aprenen a valorar el patrimoni i també suposa un treball d’ètica i ciutadania, és sorprenent veure com els nens es preocupen de l’escultura apadrinada i escriuen cartes a l’Ajuntament corresponent per si veuen algun desperfecte o perquè l’entorn no està prou ben cuidat». 

Dolors Reig també vol remarcar que la iniciativa beneficia alumnat de totes edats, però també amb necessitats educatives especials. Aquest és l’exemple de l’escola Font de l’Abella de Girona, que també està adherida al projecte amb l’apadrinament de l’escultura L’estel de ferro d’Emília Xargay. A partir d’aquí, l’escola ha iniciat un projecte que ha portat l’alumnat a descobrir i visitar algunes de les obres que l’escultora té a la ciutat i als voltants.

A part d’escoles, també hi ha instituts que treballen les escultures en el marc de la iniciativa dels Amics de la Unesco. En el cas de l’Institut Salvador Espriu de Salt, que va ser el primer del municipi a adherir-s’hi, tenen apadrinada l’escultura Mururoa, de Jordi Gispert, i actualment treballen l’obra des de l’assignatura d’Història del món contemporani de primer de batxillerat. Imma Serra, professora d’història del centre, explica que una de les activitats que han dut a terme ha sigut una exposició al vestíbul de l’institut dedicada a l’obra i l’autor. Mentre va durar la mostra, els alumnes van fer de guies i van explicar l’exposició als diferents grups de 4t d’ESO del centre. «Molts dels alumnes no s’havien ni fixat en l’escultura o bé no en sabien el nom abans d’iniciar el projecte; després van començar a mirar-se-la amb uns altres ulls i sabien tot el significat que hi ha al darrere; van començar a pensar que calia preservar-la i també els va agradar poder explicar el seu significat a altres alumnes», explica Serra, qui destaca que és més fàcil treballar el projecte en aquesta optativa, ja que hi ha menys alumnes. Tot i això, no descarta que es pugui estendre als alumnes de 4t d’ESO, ara que han començat a involucrar-s’hi i en coneixen la història.

A l’inici d’aquest curs, alumnes i professors es van apropar a la rotonda Marquès de Camps de Salt per inaugurar la nova placa amb codi QR. Durant l’acte es van signar diplomes i compromisos envers l’escultura i també va comptar amb la participació de l’autor, Jordi Gispert. 

Finalment, a part de Girona i Salt, Dolors Reig també vol destacar la implicació de Santa Coloma de Farners, on hi ha tretze escultures apadrinades per tres centres educatius. Reig matisa que també es fan trobades entre centres per tal de posar en comú l’experiència i fer-ne una valoració. A part dels municipis anteriorment esmentats, n’hi ha hagut d’altres que s’hi han adherit alguns cursos. Des dels Amics de la Unesco, estan fent difusió a diverses comarques, com per exemple l’Alt Empordà, per tal d’estendre el projecte i ajudar a preservar el patrimoni escultòric urbà. 

Més enllà dels centres educatius

El projecte va més enllà de les escoles i instituts, ja que també engloba entitats i associacions diverses. La idea es va començar a gestar a Salt i s’ha acabat estenent a la resta de municipis que han acollit el projecte. A Salt, en concret, van sorgir set associacions que van ser pioneres a protegir escultures del barri o d’una temàtica afina. Es tracta de l’Associació de donants de sang, la comunitat de regants, els comerciants del mercat de Salt i associacions veïnals diverses, entre d’altres. Tot i que no treballen l’escultura de forma pedagògica, sí que fan visites guiades, itineraris escultòrics i altres activitats per tal de conèixer i preservar l’obra. 

En el cas de Girona hi ha entitats com la Xarxa dones Girona, Amics del Monestir de Sant Daniel, Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, la Fundació Prudenci Bertrana i també associacions veïnals entre d’altres. Dolors Reig explica que darrere del projecte han anat sortint activitats «molt transversals» i s’han «teixit i descobert moltes complicitats».

A més, s’han aconseguit algunes reivindicacions, com ara la còpia de bronze de l’escultura Contra l’invasor, de Miquel Blay. L’original és de marbre i està al Museu d’Art de Girona, però amb la col·laboració de Cambra de la Propietat Urbana es va poder fer aquesta rèplica i ubicar-la en un lloc tan emblemàtic com als peus de la muralla i prop del refugi antiaeri. «I no només això, sinó que vam aconseguir que la placeta on hi ha el monument porti el nom de Narcís-Jordi Aragó, un dels impulsors perquè es col·loqués en algun lloc públic de la ciutat una fosa en bronze d’aquesta peça de Blay», matisa Reig. 

Per altra banda, Reig també celebra la nova obra acabada d’esculpir i ja apadrinada per l’associació, anomenada Girona, terra de pau i treva de Pia Crozet, ubicada al Jardí de la Pau, ja que simbolitza el concepte mateix de la pau i reivindica que és una necessitat universal.

En definitiva, un dels actes més emblemàtics dels Amics de la Unesco és la cloenda i trobada conjunta final dels respectius projectes, tant de centres educatius com d’associacions, que sol coincidir cap a finals de curs. Són trobades en les quals es fa balanç de les activitats fetes i es comparteixen inquietuds i valors que han anat desenvolupant a mesura que s’han anat involucrant més amb el projecte; sempre amb un nexe comú: l’estima i la defensa del patrimoni escultòric.

Subscriu-te per seguir llegint