«L'èxit d'Islàndia és la seva alta natalitat amb polítiques feministes»

Islàndia és un país petit, de 360.000 habitants, i mai ha tingut exèrcit ni enemics, però amb aquesta premissa el periodista Egill Bjarnason pretén trencar prejudicis i defensar el paper estratègic que ha jugat la nació atlàntica en la geopolítica i la història. Ho fa en el seu llibre Cómo Islandia cambió el mundo, editat per Capitán Swing, amb grans dosis d’humor i una mirada pedagògica.

Com pot canviar el món una illa tan petita?

Islàndia va ser clau al món en la Segona Guerra Mundial, quan es va posicionar amb els aliats i els va permetre construir les bases per controlar l’Atlàntic Nord, que era estratègic, per això la de l’Atlàntic Nord va ser la batalla més duradora i més intensa. Islàndia està també a mig camí de l’est i de l’oest i això la va convertir, durant la Guerra Freda, en un lloc de trobada per a grans esdeveniments com la mítica partida d’escacs de Fischer contra Spassky el 1973, o per a cites d’alt nivell polític, com la reunió de Gorbatxov i Reagan per tractar el desarmament nuclear. També té una relació forta amb els països nòrdics i un rol clau per al futur, sobretot perquè ara estem obrint el nostre comerç amb la Xina a través de l’Àrtic pel desglaç, una ruta més amb prou feines explotada.

El llibre pretén reivindicar la figura d’una dona molt desconeguda, Gudrid Thorbjarnardóttir, la primera exploradora islandesa que va crear un assentament a Amèrica 500 anys abans que hi arribés Cristòfol Colom i que està poc reconeguda fins i tot al seu país.

És molt difícil canviar la perspectiva històrica. Sempre hem honrat al meu país Leif Erikson, el primer islandès que va trepitjar Amèrica del Nord, que té una imponent estàtua davant l’església d’Hallgrímskirkja, a Reykjavík, i dona nom a l’aeroport. Tots els estudiants aprenen qui és. Però en realitat hi ha moltes més investigacions sobre Gudrid, l’exploradora que no només va veure Amèrica, sinó que s’hi va quedar un temps. Li ha costat ser reconeguda perquè era una dona.

Però Islàndia és lloada internacionalment per la seva igualtat.

És veritat que segons diverses enquestes, com per exemple el World Economic Forum Index, estem molt ben situats en els rànquings. Vam tenir la primera presidenta dona elegida a través d’un vot directe, Vigdís Finnbogadóttir, el 1980. Va estar molt temps en el càrrec. I si hi afegim les mesures polítiques que ha impulsat el país per l’equiparació entre els dos sexes tot suma a favor d’Islàndia. Però caldria preguntar-se per altres valors, a més dels que es mesuren.

Es refereix a l’alt índex de violacions que registra el país, per exemple.

Exacte. És evident que Islàndia, que ha tingut èxit a l’hora d’obtenir representació femenina al Parlament, més dones en els càrrecs directius de les empreses, més dones treballadores, no ha aconseguit el mateix resultat per frenar la violència domèstica o les agressions sexuals.

Però el món continua mirant cap al model islandès.

Per arribar on és, Islàndia va ser pionera a l’hora d’implementar certes polítiques feministes que semblaven radicals, sobretot en relació amb les empreses. Diferents líders i governs s’han interessat per les nostres polítiques, però no per les raons que imaginem, no per la justícia o el feminisme, sinó perquè alhora que Islàndia té el nivell més elevat de participació en el mercat laboral de les dones i de representació política, també té la taxa més elevada de natalitat a Europa. Això és molt bona notícia. Que la teva població tingui molts fills i filles i continuïs treballant és un èxit total. Així que quan altres països s’interessen per les nostres polítiques, el que realment volen és aconseguir aquest equilibri entre l’increment de la taxa de natalitat i l’augment de la població productiva als seus països.

Explica que quan els anglesos van envair Reykjavík el 1940, la primera mesura que van executar els oficials islandesos va ser enviar tots els seus nens a l’interior del país, a cases d’acollida protegides.

Aquesta és la manera de fer de segles i segles al meu país, treballem per mantenir el futur a través de noves generacions. La nostra taxa de natalitat està descendint de totes maneres, imagina’t si no actuéssim.

I com han integrat la immigració? Husavik, al nord del país, registra una població de 26 nacionalitats diferents.

Estem en un punt d’inflexió a Islàndia. Com ens entenem com a nació? Aquests últims 15 anys hi ha hagut un creixement significatiu en el nombre de persones migrants que han vingut a treballar. El 2002 només el 3% de la força laboral eren migrants, però ara constitueixen el 20% dels treballadors. Ha estat un canvi bastant fluid: no hi ha gaire hostilitat, i tot i que estic segur que hi ha discriminació, encara hi ha molta feina. Hi ha altres qüestions per resoldre, com què passa amb l’islandès. No tothom el vol aprendre, perquè o no s’hi queden gaire temps o ja s’entenen en anglès.

Al llibre explica la polèmica que es va entaular al país al rebutjar el préstec lingüístic de la lletra Z a l’alfabet. Com s’aconsegueix protegir l’islandès?

Hi ha dos factors clau. L’idioma va ser preservat en documentació escrita, les sagues. Es diu que Islàndia és l’únic país d’Europa que recorda els seus inicis com a nació. Els mites per això són tan importants per a nosaltres, ens descriuen com a nació. Sense les sagues, la nostra llengua s’hauria fusionat amb el danès, i en canvi l’idioma es va tornar una qüestió nacionalista, es va utilitzar per aconseguir la independència i des d’aleshores, es va impulsar la seva preservació. Si tens un idioma que t’identifica com a poble, ja tens més arguments per independitzar-te, per ser un Estat amb dret propi. El segon és l’aïllament. Som lluny, som l’antic nord, i durant segles van venir pocs vaixells per aquí.

Però això ha anat canviant en un món globalitzat.

Ja no només és el turisme, la vida quotidiana, sinó que és la manera com la joventut consumeix els mitjans de comunicació, les xarxes socials, l’entreteniment. Això està tenint un gran, gran impacte en el nostre idioma. I crec que moltes persones, i m’hi incloc, estem preocupats.