Robert Kaplan afirma que la immigració africana "canviarà la identitat d'Europa" aquest segle

L'historiador i periodista Robert Kaplan ha reflexionat sobre el futur del Mediterrani i, més concretament, d'Europa. Li pronostica al continent un canvi d'identitat propiciat per un augment de la immigració africana. Durant el seu discurs en el I Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, celebrat a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, l'historiador ha assegurat que, si bé en aquests moments hi ha un africà per cada europeu, en 76 anys la mitjana es dispararà, de manera que hi haurà set persones africanes per cada persona europea.

"Tot Àfrica forma part del concepte geopolític del món mediterrani, que va començar en els imperis romans i grecs", ha assenyalat Kaplan. Per a ell, "el Mediterrani no acaba a la costa del sud d'Europa, sinó que finalitza al desert del Sàhara". La història uneix a tots dos territoris innegablement. Les grans ciutats del nord d'Àfrica "formen part del concepte d'Europa". De fet, fins a finals del segle VII, el seu idioma era el llatí. Després es va arabitzar. Però cal tenir en compte que Espanya "va ser ocupada pels àrabs per gairebé 800 anys. D'alguna forma, el país és progenitor d'aquest món multicultural", ha recordat el periodista.

Mazón reivindica el valor de la solidaritat entre territoris

Històricament, els països del sud d'Europa han ignorat al nord d'Àfrica. Podien fer-ho perquè el territori estava minat de dictadors que no permetien "ni la migració ni la llibertat". Així, "es trobava a un milió de milles mentalment dels països del sud d'Europa". Ara, aquesta forma de conducta es desmunta amb l'afebliment i la caiguda d'alguns dels règims àrabs a Tunísia, Algèria, Egipte... I, per tant, "s'ha reiniciat l'era de la migració, dels refugiats. Ho veiem com una emergència, un problema, una anomalia. Però no és més que el patró habitual de la història", ha argumentat Kaplan.

Per tot això, "sigui el que sigui el futur d'Àfrica i d'Europa, hi haurà grans influxos migratoris per al continent europeu". A més, aquesta arribada de persones es potencia per l'augment del nivell de vida als països africans. "Les classes mitjanes mai estan satisfetes, sempre exigeixen més. Com més rics són els africans, més descontents estan amb el seu govern i més probable és que emigrin pel seu propi benefici i el de les seves famílies. Amb la població jove, cada vegada hi haurà més immigració", ha augurat Kaplan. Davant d'això, la població europea "gairebé no creix", però l'africana sí. "Europa experimentarà una enorme pressió migratòria durant el segle XXI", ha conclòs.

Cinc autonomies se citen a València en el gran debat del futur del Mediterrani

Aquest augment de la immigració pronostica, per a l'historiador, un auge cada vegada major dels partits populistes. Perquè les cultures se senten "amenaçades". "Estem en l'era dels partits populistes de dretes", ha afirmat. "Cal defensar les cultures nacionals, també la part humana dels països". Aposta per "generar humanitat cap als quals arriben, però al mateix temps, no cedir per complet per a no diluir la cultura nacional".

També ha parlat de guerres. "Les actuals no estan afectant els mercats financers. El que ho faria seria un conflicte en la mar de la Xina, perquè perjudicaria moltíssim les cadenes de subministrament". En aquest sentit, Kaplan ha introduït la idea de dos mediterranis, l'americà i l'asiàtic. Amb el primer es domina el Carib i amb el segon es defineix Àsia-Pacífic. "La mar de la Xina meridional és un enclavament geoeconòmic, el centre neuràlgic de l'economia mundial", ha reflexionat. I, finalment, ha reflexionat sobre la situació a Gaza. "És un problema molt complex. Necessitem un Estat palestí independent. Això forma part de la solució, però no ho és en si mateixa".