Els experts advoquen per més lloguer social i menys obstacles a la construcció

Menys traves al desenvolupament de terra i la construcció, més seguretat jurídica i més vivenda per a lloguer social. Aquestes van ser algunes de les propostes dels experts universitaris i empresaris a la taula sobre reptes immobiliaris del Fòrum, moderada pel director d’Información, Toni Cabot.

El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, José García-Montalvo, va incidir que el problema que diferencia Espanya d’altres països de l’OCDE és la proporció de famílies amb rendes baixes que destinen més del 40% del salari al lloguer. A més, la dificultat d’accés a la vivenda «és una problemàtica molt localitzada», sobretot en l’arc mediterrani i Madrid. Al seu parer, «falta inversió pública», ja que la vivenda social només representa l’1,9% del parc immobiliari davant el 9% de mitjana de l’OCDE. Per això, va assegurar que «no hi ha fonaments per dir que els grans tenidors en controlen els preus», de manera que va rebutjar limitar el que poden cobrar.

Per contra, va assenyalar la necessitat de més dotacions públiques per resoldre el problema d’accessibilitat però sobretot va reclamar una «política consistent i duradora». Així, va recordar que a Viena fa 115 anys que tenen la mateixa política i que disposa d’un dels parcs europeus més grans de vivenda pública. A Espanya, va destacar el País Basc, on, per exemple, s’impedeix que les vivendes que han rebut finançament públic deixin de ser públiques i el pressupost de les administracions es destina al lloguer.

Per la seva banda, la catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat d’Alacant Paloma Taltavull va exposar les conclusions de l’informe realitzat per experts i empresaris per al Fòrum i que, entre altres coses, posa en relleu que un dels factors de l’actual dèficit de vivenda és la falta de construcció dels últims anys.

Pel que fa a aquest punt, el director d’Urbanisme de TM Grupo Inmobiliario, Cristóbal Ruiz, va recalcar la falta de terreny. «Hem passat d’un urbanisme salvatge a un urbanisme zombi. No hi ha demanda en el terreny, i a les zones on n’hi ha, n’hi ha poca perquè es va abandonar la gestió urbanística», va assenyalar. Així, va denunciar que «revisar un pla general o aprovar-ne un de nou és gairebé impossible sense morir en l’intent. Com a mínim, deu anys». A això se suma la «falta de seguretat jurídica», que provoca que molts dels plans que tiren endavant s’anul·lin o es paralitzin, de manera que «és urgent una reforma de la llei del sòl», va insistir.

L’arc mediterrani assumeix el repte de ser el motor de canvi d’Espanya

En la taula també es van analitzar nous formats residencials, com el senior living, urbanitzacions per a persones grans actives. En aquest sentit, el CEO del Goya Real Estate, Sergio Vidal, va explicar un projecte que desenvolupen juntament amb el CSIC per monitoritzar de manera «invisible» els residents i anticipar problemes de salut. El promotor també va demandar més incentius per construir edificis sostenibles, per exemple amb la concessió de més edificabilitat per als projectes ecològics, com ha aplicat Benidorm per renovar la seva planta hotelera. «És importantíssim, en una zona que pateix problemes amb l’aigua, fomentar des dels ajuntaments aquests plans», va assenyalar.

Cristóbal Ruiz també va defensar el turisme residencial com a motor de l’economia mediterrània. Segons les dades de la seva companyia, l’edat mitjana dels compradors de segones residències ha baixat de 65 a 55 anys i ara se’n fa més ús durant l’any, una tendència que implica una «importació de riquesa» .

Per la seva banda, la catedràtica de la UA Paloma Taltavull va exposar les cinc vies d’actuació que ha proposat el Consell de Savis, que impliquen agilitzar la gestió urbanística –en la qual pot jugar un paper important la digitalització dels processos, va recalcar–; un reforç dels drets de propietat per evitar situacions com les que provoquen les delimitacions a les costes; una aposta per millorar l’eficiència energètica del parc immobiliari, que, com va recordar, ha d’arribar a les zero emissions l’any 2050, i una aposta pel lloguer social a curt termini mitjançant acords amb els propietaris.