Les organitzacions socials demanen a la Unió Europea "humanitzar" les polítiques migratòries del Mediterrani

Les organitzacions socials han tornat a demanar-li a la Unió Europea que treballi per "humanitzar" les polítiques migratòries, recordant que el mar Mediterrani es converteix diàriament en "la tomba" de milers de persones que intenten creuar-lo buscant unes condicions de vida dignes. Ho han fet en la segona jornada del I Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, una iniciativa de Prensa Ibèrica amb la col·laboració de Fundació La Caixa que s'ha celebrat aquest dijous a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Els ponents han participat en una taula rodona centrada en les persones i moderada pel director del Diari de Girona, Josep Callol, en la qual han tractat especialment els fluxos migratoris. Han exposat les conclusions d'un consell que ha treballat durant sis mesos en les problemàtiques més socials que presenta l'arc mediterrani. "Hem de ser capaços d'oferir una solució als fluxos migratoris diaris, millorar les condicions d'asil i mitigar la pèrdua de vides", ha apuntat Callol, a tall d'introducció.

Manuel Rullo, director de l'Espai Fundació La Caixa a Girona, ha afirmat que el Mediterrani pot oferir a les persones "un major benestar". Per a ell, "una societat que intenta que la igualtat sigui un fet i no sols paraules, és una societat amb futur". Durant la seva intervenció, ha recordat que en l'arc mediterrani hi ha un 15% de la població que no pot empadronar-se i que se sent "exclosa". També ha apostat per la construcció d'habitatge assequible, social, i "un corredor mediterrani de bones pràctiques, amb col·laboracions publicoprivades".

Un discurs sense cinisme

Andrés Perelló, director general de Casa Meditérraneo, ha afirmat que la UE ha d'abordar la immigració amb un "esperit unit" i fer del Mediterrani "una mar de progrés". Ha parlat del "cinisme" dels discursos que advoquen per retornar a les persones immigrants als seus països d'origen, excepte als quals "atenen les barres del bar, recullen la fruita o cuiden als nostres avis". Després de donar un discurs aplaudit per la seva eloqüència, Perelló ha defensat algunes propostes de l'organització que dirigeix. "Fa falta una unió econòmica mediterrània combinada amb la Unió Europea, un Erasmus mediterrani perquè els joves es coneguin, educar en tolerància a les cultures i dir 'no' a l'assimilació cultural".

En aquest sentit, ha proposat una unió d'universitats mediterrànies "que permeti transferir coneixement per a la bona governança. Als governs, que són singulars, cal ensenyar-los a governar bé, a obtenir aigua d'on no tenen. Un indígena no es planteja marxar si té el mínim. Es ve aquí si no té una vaca, si li han robat tot o si el riu s'ha assecat pel canvi climàtic". I ha recordat: "quan algú s'aixeca allà, pensa: o moro o perdo la vida. Si es queda, està mort. Per això ve". Per això, entén que "en la immigració cal abordar la causa, no els efectes. La UE creu que lliurant a la policia la causa es resoldrà. Però cal abordar el problema", ha afegit. I ha conclòs que "Espanya té l'obligació" de fer-ho.

"La frontera entre la vida i la mort"

En la mateixa línia ha parlat Óscar Camps, fundador d'Open Arms. "És un fracàs que hi hagi tantes morts en el Mediterrani a hores d'ara, sabent que vindran, que ve l'estiu", ha sentenciat. Amb una mirada crítica sobre les polítiques europees de migració, ha reflexionat: "Desgraciadament, hi ha més gent que persones". Ha explicat que els immigrants han de travessar diferents fronteres per arribar a un país segur, gairebé sempre de manera il·legal. "Quan arriben a un, els roben tot el que tenen. I, si són dones, probablement les violaran. Prenen pastilles anticonceptives sabent al que s'exposen", ha lamentat.

Óscar Camps: "Al Mediterrani del segle XXI no pot haver-hi 3.000 morts anuals"

Camps ha indicat que els immigrants triguen mesos o anys fins a arribar al Mediterrani. I que a vegades queden retinguts en centres de detenció "que vulneren els drets humans. Allà es viola, s'extorqueix, s'esclavitza. Les malalties infeccioses abunden. I els que poden sortir, es llancen a la mar amb un 20% de possibilitats de sobreviure, en el millor dels casos. Si tenen la sort que hi ha un vaixell humanitari que sigui a prop, els rescaten", ha relatat. "La mar és la frontera entre la vida o la mort", ha conclòs.

Migrants sobrequalificats

Finalment, Francesc Cortada, CEO d'Oxfam Intermón, ha sentenciat: "El Mediterrani és una tomba". Ha indicat que "quan migra no ho fa per plaer, fuig de conflictes, guerres, violència i persecucions", però "es troben amb una Europa que és una fortalesa". Les polítiques d'asil europees estan "pensades amb vocació de blindar-se", i per a això "externalitzen la seguretat de les mateixes" a empreses o tercers països que "actuen com a cordó sanitari". Ha assegurat que està passant amb Egipte, amb la mirada posada a blindar les fronteres quan els palestins fugin del país.

Segons les seves dades, mig milió de persones estan "en situació administrativa irregular, sense papers, per la qual cosa no poden signar contracte de pis, ni accedir a una targeta sanitària. Estan sotmesos a explotació laboral, no poden viatjar per veure a les seves famílies", ha enumerat. Molts, a més, estan sobrequalificats. "Una de cada dues persones migrants ho està. Hi ha 1,8 milions treballant per sota de la seva qualificació. Un milió té estudis universitaris", un coneixement que no pot aplicar. "Pateixen desigualtat de manera desproporcionada. Un 40% està en risc d'exclusió", ha lamentat. "Cal revisar les polítiques de migració perquè siguin més humanes", ha conclòs.