Pau Cubarsí acapara totes les mirades: «No he de canviar perquè les coses em vagin bé»

El central d’Estanyol guanya el premi Augurium a la jove promesa abans de concentrar-se amb Espanya per preparar els Jocs de París, on coincidirà amb Queralt Casas i més gironins

Pau Cubarsí, guanyador del premi Augurium Jove Promesa

Redacció

Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

Va ser dels primers en arribar. Puntual, acompanyat per la seva família. Pau Cubarsí intentava passar desapercebut com qualsevol noi de la seva edat, però, tenint en compte tot el que ha aconseguit aquesta temporada era impossible. El central del Barça acaparava totes les mirades ahir a les instal·lacions del GEiEG de Sant Ponç amb motiu de la segona gala dels Premis Atenea de Diari de Girona. El d’Estanyol va guanyar el guardó Augurium a la jove promesa pel seu debut amb el primer equip blaugrana i amb la selecció espanyola absoluta amb només 16 i 17 anys, respectivament. A més a més, recentment, ha estat convocat amb Espanya per participar als Jocs Olímpics de París 2024. Tothom, menuts i grans, volia aconseguir la seva firma. El futbolista no en va negar cap amb un tímid somriure, agraït de ser reconegut per la gent de «casa».

«Encara no tinc vitrina pels premis, la faran els pares a casa», va bromejar en adonar-se que aquesta temporada ha col·leccionat un munt de trofeus. El seu pare, que és fuster, segur que va rebre l’encàrrec. Cubarsí va assegurar que «estic content per aquest reconeixement»: «La temporada ha anat de menys a més, esportivament no ha sigut de les millors per al club, però per mi sí perquè he pogut debutar. Estic molt content, de veritat».

Sobre la convocatòria amb la selecció espanyola olímpica va comentar que «anar als Jocs Olímpics és una de les millors coses que li pot passar a un esportista». « Tinc ganes d’anar-hi i guanyar. Anirem a per totes». El defensa d’Estanyol va explicar com li va arribar la notícia. «Estava entrenant pel matí i quan vaig acabar vaig veure a Instagram que estava convocat. Vaig anar a buscar ràpid a la meva mare per explicar-li. La meva família està molt contenta», va dir.

Cubarsí també va parlar del boom mediàtic que ha tingut en pocs mesos. «Intento ser el de sempre, la família m’ha ajudat molt. Penso que un jugador, encara que li vagin bé les coses, no ha de canviar mai. La família m’ha ajudat molt en això», va comentar. És veritat. Segueix sent com sempre.

Coincidirà amb Queralt Casas

El futbolista gironí del Barça es concentrarà a partir de dilluns vinent amb Espanya per preparar la cita olímpica. A París, coincidirà amb la bescanonina Queralt Casas. L’alera del València va tornar a «casa», tenint en compte el seu passat al GEiEG, per recollir el premi Melius a millor esportista de la temporada.

Casas gaudeix d’uns dies de festa entre concentració i concentració amb la selecció espanyola «Hem estat 10 dies preparant els Jocs. Ara tenim cinc dies lliures i tornem-hi», va comentar. La jugadora de Bescanó va reconèixer que «estic en un moment molt bo de la meva vida, gaudint molt del dia a dia». «L’esport té moments molt durs, passes per lesions o la confiança et juga males passades, però ara estic molt bé. Suposo que l’edat també fa que et prenguis les coses d’una altra manera», va afegir.

Sobre els objectius que s’ha marcat Espanya aquest estiu a París va confirmar que «tenim pressió, però és per què les coses van bé»: «A la selecció sempre et demanen fer medalla o estar allà dalt. Portem una trajectòria fent les coses molt ben fetes». Respecte el seu club, va afirmar que «el València aposta fort pel bàsquet femení»: «Hem guanyat tots els títols nacionals. Crec que si això m’arriba a passar amb 20 anys (Cubarsí en té menys), m’hauria afectat. Les xarxes socials fan molt. Penso que m’ha anat bé viure-ho ara».

Alhora, va respondre sobre un possible futur a l’Uni. «Vaig estar cinc anys a l’estranger, sempre havia pensat que quan tornes a Espanya tornaria a Girona perquè és casa meva però el València em va venir a buscar. Mai se sap. No sé quants anys de carrera em queden. Segur, al 100%, que acabaré vivint aquí i si puc jugar un any a Girona abans de retirar-me estaria bé».

Com ells, hi haurà més gironins als Jocs com Jordi Ribera, Dennis Carracedo o Aleix Garcia, entre d’altres.