Alemanya-Escòcia: l'amfitrió arrasa a l'estrena

Volia soroll i entusiasme Julian Nagelsmann per expulsar pors, sospites i desconfiances, sentiments que també té darrerament un equip com Alemanya, i els seus jugadors van complir les ordres. Era gairebé més un consell perquè deixessin anar els nervis que un precepte perquè intimidessin Escòcia, homes rudes i agrestos que no s'espanten amb res.

“Tindrem més pressió que ells i voldran aprofitar-ho”, els havia avisat. Els nois, obedients, van irrompre amb fúria, establert ja per sistema el llançament a l'àrea adversària del servei inicial, i abans dels 20 minuts, Alemanya ja vencia per 2-0.

L'estrèpit, en sentit literal i figurat, es va produir per la via de l'eficàcia. L'estrèpit el van causar dos tipus delicats, àgils, lleugers, tan eteris que ningú els va poder atrapar, més enllà que intercanviaven constantment les seves posicions als extrems. Florian Wirtz i Jamal Musiala, els més joves del grup amb 21 anys, van tenir l'habilitat de recórrer el front d'atac malgrat l'excés d'aforament a l'àrea.

Una broma d'equip

Escòcia va amuntegar cinc defenses, sense que la quantitat importi, tampoc aquí, més que la qualitat. L'Exèrcit de Tartan (The Tartan Army) més que un sobrenom humorístic es va percebre grotesc davant la golejada encaixada, la més gran en la seva breu història pels grans esdeveniments. Van ser una broma, com que cantessin 'No Scotland, no party' amb l'autogol de Rüdiger.

La grada escocesa va callar. Va cantar entre el primer gol i el segon, però es va desanimar en veure que els seus guerrers eren uns templagaites, i que el somni, no ja de guanyar, d'empatar, sinó tan sols de fastiguejar, de preocupar, d'atemorir Alemanya, es dissipava tan aviat. La majoria es van asseure esgotats, frustrats. Alguns van sortir de la grada cap al bar, sense restriccions per al consum de cervesa, l'únic pal·liatiu que van trobar per alegrar la nit. Com havia entretingut el dia.

Dos penals i expulsió

No es va tractar només encaixar dos gols en 18 minuts, tres en 45, sinó que els defenses van cometre dos penals: el primer, assenyalat pel francès Turpin, va ser corregit pel VAR i extreta la falta a la vora de l'àrea; el segon, inapreciat per l'àrbitre, el van detectar les imatges per la traïdoria de Porteous a İlkay Gündoğan, segons després que el migcampista del Barça, mitjapunta amb Alemanya, hagués rematat de cap una centrada com les remata Lewandowski. El central escocès va ser expulsat, així de criminal va ser la seva entrada frontal.

La crònica del partit ja estava escrita. Venia determinada pels esdeveniments, tots crucials per al resultat, sense que es pogués col·legir quin és el grau de recuperació del futbol alemany ni pronosticar que Escòcia quedarà eliminada a la fase de grups com ha repetit en tota la seva història. Sí que es va apreciar, és clar, la desigualtat en el progrés futbolístic dels dos països.

L'últim precedent entre les dues seleccions datava del 2015, i va ser un empat a Glasgow. Ja hi corrien Neuer, Gündogan i Kroos més l'etern Thomas Müller, ara suplent, i que ja va sortir amb el 4-0, obra de Niclas Füllkrug, un dels pocs que es va salvar de la crema a Qatar.

Gündogan va entrar al camp de mines i va sortir amb una esgarrinxada que podia haver sigut molt greu. Kroos, uns metres més enrere, va aparèixer i va desaparèixer de blanc impol·lut, com els seus números (55 passades bones de 55 a la primera meitat) mentre es gestionaven els tres punts. Res no podia alterar el desenllaç, ja que la represa dels escocesos es va limitar a dos atacs a l'àrea insubstancials.

Canvis d'homenatge

La ferida de Gündogan només va ser un ensurt que li va impedir llançar el penal, ja que Nagelsmann no el va substituir amb el partit resolt, ni mentre ideava homenatges, com el de donar entrada a Müller per Musiala (dos jugadors del Bayern) i de retirar a Kroos, a qui ha seduït per tornar al Mannschaft, per Emre Can, també supervivent de Glasgow i trucat a última hora per cobrir la lesió d'Aleksandar Pavlović. Va marcar el cinquè.

Gündogan, el capità d'Alemanya, havia escrit una carta pública, en què expressava el seu desig que el futbol usés el poder per unir la gent. Començant per la seva selecció, on ell ha estat malmirat perquè és fill d'immigrants. "Puc liderar un equip que és especial perquè està format per cultures i països i la diversitat ens farà forts". Forts han començat.