L’Espanya més grisa també guanya i fa el ple de punts (0-1)

El futbol sense intriga, desossat, és com el xampany sense bombolles. No hi ha marca blanca en una Eurocopa, però sense drama a la vista, una Espanya de teloners va complir i prou amb el tràmit davant una Albània sense dictat, tendre i molt plana fins a la davallada espanyola de la segona part. Llavors, l’Espanya nafrada li va donar una sobredosi d’optimisme que de res li va servir i va acabar a la cuneta. Al combinat albanès, el lateral de Caldes de Malavella, Ivan Balliu, va tenir els primers minuts.

A l’Espanya B se li va fer molt llarg el partit. I al grup de Sylvinho molt curt. La selecció, animada per un gol de Ferran Torres i amb una mica de xerrameca al començament, es va tornar borrosa. El seu adversari, replet de nòmades amb unes certes arrels pàtries, es va sentir prop del paradís després d’haver competit amb determinació amb Itàlia i Croàcia. Això sí, Espanya, com en l’Euro de 2008: tres de tres.

De la Fuente només va donar minuts a Laporte. La resta, els teòrics secundaris. Una Espanya amb menys vertigen. Resulta difícil d’enfilar de cop a un escamot de suplents. Un altre volum, sense Nico Williams i Lamine Yamal, per als quals no hi ha bessons. Ferran, per la dreta, i Oyarzabal per l’altra banda, no tenen les turbines dels titulars. 

Per aquí havia de remar la Roja, sostinguda sense mals passos pels intendents Zubimendi i Merino, amb Dani Olmo com a subsidi dels atacants. El català va citar Ferran Torres, que va picar a l’espai del lateral contrari i va executar un xut amb l’esquerra que va resultar terminal per a Strakosha. 

No va haver-hi rèplica d’Albània, amb molt de mirament, malgrat que la possible classificació per a vuitens no era una opció marciana. Sense grans filigranes, la selecció, ferma però menys molt menys cosmètica que en les dues jornades precedents, portava el partit per la pitrera. 

A l’hora de joc va tenir pista Fermín, el jugador de camp que faltava per trepitjar l’Eurocopa. Al barcelonista li van tocar els minuts més poc lluïts d’Espanya. Albània va ficar una altra marxa, però li va ser insuficient davant Raya i d’una Espanya que va com un coet tot i signar ahir el pitjor dia del torneig.