La Fundació Princesa de Girona lamenta el rebuig institucional de l'Ajuntament de Girona: "Qui perd oportunitats són els joves d'aquí"

El director de l'entitat assegura que els premis anuals continuaran entregant-se a la demarcació

El director de la Fundació, Salvador Tasqué, en una de les sales de la seu que l'entitat té a Girona, amb part de l'equip reunit al fons en segon pla

El director de la Fundació, Salvador Tasqué, en una de les sales de la seu que l'entitat té a Girona, amb part de l'equip reunit al fons en segon pla / Xavier Pi (ACN)

Xavier Pi / ACN

Xavier Pi / ACN

El director de la Fundació Princesa de Girona , Salvador Tasqué, lamenta el rebuig institucional de l'Ajuntament de Girona perquè al capdavall "qui perd oportunitats són els joves" de la ciutat. "M'agradaria que els nostres projectes arribessin a les escoles, a la universitat i als emprenedors de Girona, però sense la complicitat de l'Ajuntament és difícil", afirma. Tasqué admet que la vinculació amb la monarquia pot ser "una barrera d'entrada", però que aquesta es dilueix quan es coneix "la proposta de valor" de l'entitat. Sobre els premis anuals, que aquest 2024 es lliuraran a Lloret, el director de la Fundació avança que continuaran entregant-se a la demarcació. Del programa, en destaca una trobada amb joves de diferents empreses.

Els propers 9 i 10 de juliol, Lloret de Mar acollirà l'entrega dels Premis Princesa de Girona 2024, un acte on assistirà la família reial espanyola. El director de la Fundació explica que aquest és un any significatiu per a l'entitat, perquè la fundació celebra el quinzè aniversari. I tot i tenir clar que "el protagonisme" se l'endú la cerimònia, també defensa que l'entitat "fa activitat al llarg de l'any", amb programes i tallers centrats a recolzar el talent i empoderar els joves.

Tasqué reconeix que la marca Princesa de Girona "pot ser una barrera d'entrada", però també creu que és "superable" un cop es coneix quina és l'aportació que la Fundació fa a la societat. "Els joves tenen pensament crític i capacitat per decidir què és allò que els interessa i què no", afirma el director.

"Però també és evident que a Girona hi tenim feina a fer", puntualitza Tasqué. "Per això, intentem involucrar més socis, portem a terme diferents activitats a la seu i entreguem els premis al territori per difondre la fundació", hi afegeix. "No tothom coneix la nostra tasca, i hi ha qui tan sols es queda amb la idea que un dia els reis venen a entregar uns premis i després marxen", explica.

Per al director de la Fundació, dir "que la fundació és monarquia, i per tant no interessa allò que fa", és fer-ne una lectura massa simplista. "Hem nascut per ajudar els joves, i cada any n'hi ha milers que es beneficien dels nostres programes", subratlla Tasqué. I de fet, assegura que precisament, que la fundació existeixi gràcies "a l'impuls" de la Casa Reial també és el que ha permès bastir una entitat on hi ha representades "fins a un centenar d'empreses líders, que tot i competir entre elles, aquí s'uneixen per recolzar el talent i donar més veu als joves".

A més, a diferència dels Premis Princesa d'Astúries, el director de la Fundació posa en relleu que la fundació "mai ha nascut per tenir només impacte a Girona o al seu territori, perquè des de la ciutat i des de Catalunya s'està liderant un projecte per a tota la joventut espanyola".

"Ens dirigim a gent d'esquerres, de dretes, monàrquics, republicans i a d'altres que ni tan sols han pensat quin model d'estat volen", afirma Tasqué. "Són gent que quan participen als nostres programes connecten amb els nostres valors i no estan fent constantment una lectura política; ja tenen altres espais per compartir ideologies", precisa.

"Hi perden els joves"

El director lamenta el bloqueig institucional amb què s'ha trobat la Fundació Princesa de Girona en aquests darrers anys arran del procés. Tant per part de l'Ajuntament de Girona com també de la Generalitat (que no n'ha ocupat la vicepresidència d'honor). I aquí, recorda que fa anys l'aleshores president Artur Mas, i l'alcalde Carles Puigdemont havien compartit "amb normalitat" l'acte d'entrega dels premis amb Felip de Borbó.

Per destacar "l'impacte" que genera l'entitat, Salvador Tasqué posa com a exemple el 'Tour del Talent' (que la fundació fa itinerar per diverses ciutats on hi munta conferències i tallers). Subratlla que aquest 2024 la tercera edició del tour ha organitzat unes 200 activitats on hi han pres part més de 30.000 joves. "Ens és igual si la ciutat és Lleida o bé Cadis, allò que importa és que ens permet incidir en milers de joves", diu.

"Això, però, passa perquè tenim la complicitat dels ajuntaments; i desgraciadament, no es dona amb Girona perquè aquí no hi ha aquesta vinculació amb la ciutat", explica Tasqué. I en aquest punt, el director de la Fundació diu que li agradaria reprendre-la, perquè més enllà "del punt de vista institucional, qui acaba perdent oportunitats són els joves d'aquí".

"Voldria que els nostres projectes poguessin arribar a les escoles, a la universitat i als emprenedors de Girona, i que la joventut pogués ser-ne la primera beneficiària; però sense aquesta vinculació institucional és difícil", concreta. I en referència a les protestes antimonàrquiques davant la seu de la Fundació , o bé llocs relacionats amb la fundació, el director diu que respecta el dret a manifestar-se, però també precisa que són "bastant minoritàries", i que també "és evident" que l'entitat "seguirà amb la seva activitat i el seu full de ruta".

"Penso que al final hi acabem perdent tots", diu Tasqué referint-se específicament al terme anglosaxó lose-lose. "Però des de la Fundació continuarem muntant tallers, conferències i actes a la nostra seu de Girona, perquè també ens permet donar-nos a conèixer i que la gent jove pugui decidir a cada moment si el que fem va amb ells o no", afirma.

Els premis, a Lloret de Mar

En referència als premis anuals, Salvador Tasqué subratlla que el programa dels dies 9 i 10 de juliol inclou diferents activitats que, més enllà de la cerimònia, permeten donar a conèixer els programes de la Fundació "i apropa l'entitat al territori". Entre les novetats, destaca que el matí del dia 10 Lloret de Mar acollirà el 'Fòrum del Talent', una trobada de 200 joves que treballen al centenar d'empreses que formen part del patronat de l'entitat.

Durant el fòrum, presentaran diferents projectes en els quals estan treballant i compartiran experiències. "Reunirem talent i parlarem tant de present com de futur", concreta Tasqué, dient que aquest és un format que ha vingut "per quedar-se".

Al migdia, els actes previs a l'entrega dels guardons també inclouen la presentació d'un estudi fet per Deloitte sobre l'impacte que la intel·ligència artificial (IA) té en les professions dels joves o la primera reunió del nou Consell Assessor Jove de la Fundació, que presidirà la princesa Elionor.

Entre d'altres, explica Tasqué, aquest consell posarà el focus en quin ha de ser el paper de l'entitat "amb el benestar emocional dels joves, com inspirar les seves carreres professionals o com abordar les oportunitats que s'obren amb la intel·ligència emocional". "Allò important és que no serem els sèniors els qui definim les propostes dels joves, sinó que són ells mateixos els qui les identificaran", precisa el director de la Fundació.

El director de la FPdGi i part de l'equip de l'entitat, treballant a la seu de Girona

El director de la Fundació i part de l'equip de l'entitat, treballant a la seu de Girona / Xavier Pi/ACN

A més, com a cloenda dels actes del matí, Lloret de Mar també acollirà la presentació de les Beques Princesa de Girona, que l'entitat ha llançat aquest any coincidint amb el seu quinzè aniversari. Tenen una dotació global de 750.000 euros i al seu darrere, concreta Tasqué, hi ha el Grup Planeta i "les quatre escoles de negoci més importants": Esade, IESE, Institut d'Empresa (IE University) i l'IQS School of Management.

Sis guardons

A la tarda, el focus se centrarà en la cerimònia de lliurament dels premis, que presidiran els reis Felip VI i Letizia, la princesa d'Astúries i la infanta Sofia. Aquest 2024, a la categoria de CreaEmpresa s'ha reconegut l'arquitecte i emprenedor social Antonio Espinosa de los Monteros; a la d'Art, l'actriu Victoria Luengo; a la Social, l'arquitecte Daniel Millor, i a la de Recerca, l'ecòleg evolutiu i genetista Moisès Expósito-Alonso.

Per últim, en l'àmbit Internacional, aquest any els guardons s'han obert a l'Amèrica Llatina i han sumat una nova categoria. A la de CreaEmpresa, s'ha distingit l'enginyera química guatemalenca Susana Arrechea; i a la de Recerca, la química veneçolana Yarivith González.

Continuar al territori

L'any passat, els premis anuals es van lliurar a l'hotel Camiral de Caldes de Malavella. Era la primera vegada després de cinc anys -l'última va ser el 2018- que la cerimònia tornava a celebrar-se al territori. Salvador Tasqué ja avança que, després del seu retorn, els guardons continuaran entregant-se a les comarques gironines.

"Hem tornat a Girona, però amb una visió més àmplia; perquè no volem provocar conflicte i reacció, i anar a una ciutat si no hi som ben rebuts", explica el director de la Fundació . Tasqué explica que no els ha estat difícil trobar un lloc on celebrar la cerimònia, "perquè molts municipis ens han manifestat l'interès per acollir-la", però sí que els ha costat més que el lloc tingués les instal·lacions adequades per a un esdeveniment que mou cap a un miler de persones.

El director de la Fundació explica que l'Auditori Palau de Congressos de Lloret és adient i, de fet, ressalta que han hagut "de tancar invitacions" i hi ha llista d'espera. "Si tinguéssim el doble de capacitat l'ompliríem, perquè molts joves volen gaudir d'un esdeveniment singular on ells són els protagonistes", concreta.

Per últim, Salvador Tasqué diu que l'entrega de guardons de la Fundació també fa una "aportació addicional" al lloc que els acull. "A mi m'agrada la idea que els premis serveixin per projectar el territori", concreta. "Girona, i més en aquest any d'èxit futbolístic, no necessita aquesta projecció; però aterrar a Lloret de Mar també permet donar una vessant diferent al municipi i crear posicionament", conclou.