Puntualitat en el pagament de les nòmines

El pagament de les nòmines és un aspecte fonamental dins de les relacions laborals. Treballar per compte d’altri no és més que oferir el teu talent, la teva força i el teu temps vital al servei d’una tercera persona que disposa dels mitjans adequats per produir. Bàsicament, es pot reduir a què la persona treballadora fa una feina a canvi d’una remuneració.

La persona treballadora cobra un sou per poder fer front al seu benestar personal, poder pagar les factures corresponents i invertir en el seu propi temps d’oci. En definitiva, un intercanvi entre persona empresària i treballadora que s’ha fet des de fa molt de temps, abans inclús que existissin les normatives i que fa funcionar el sistema tal com el coneixem.

La Sala del Social del Tribunal Suprem va dictar sentència a favor d’una persona treballadora que va rebre, durant tot un any, la seva nòmina una mitjana de 10,5 dies tard. La sentència dictada pel Tribunal Suprem considera que el retard en l’abonament de la nòmina era excessiu i que era suficient per declarar l’extinció del contracte.

De fet, l’Estatut dels Treballadors recull dels articles 26 al 33 la regulació del salari, estableix el salari mínim, defineix el concepte de salari, determina la igualtat de remuneració per raó de sexe i explica les funcions del Fons de Garantia Salarial. Més concretament, l’article 29 recull que «la liquidació i el pagament del salari es farà puntualment i documentalment a la data i el lloc convinguts...».

L’empresa en qüestió tenia problemes per fer front a alguns pagaments, deutes amb l’Agència Tributària... i la persona treballadora va sol·licitar l’extinció del contracte que els unia i rebre el pagament d’una indemnització. En aquests casos, no té res a veure la situació econòmica de l’empresari, ni tampoc que el termini mitjà de cobrament per part de petites i mitjanes empreses de clients del sector privat i públic sigui de 67 dies, segons la Plataforma Multisectorial contra la Morositat.

Un cop la sentència és ferma, la persona empresària ha de passar a la Inspecció de Treball. La normativa indica que quan hi ha impagament de salaris durant més de 3 mesos, la infracció serà considerada com a molt greu i té una sanció que oscil·la entre els 7.501€ i els 225.018€. D’altra banda, si no s’han pagat els salaris en un període inferior a 3 mesos, la sanció es considera greu i la sanció oscil·la entre els 751€ i els 7.500€. Aquest escenari, novament, no té res a veure amb la situació econòmica de l’empresari ni si els clients no estan pagant en termini marcat. Només s’ha de tenir en compte si està abonant les nòmines o no.

En el cas concret, la sentència del Tribunal Suprem considera molt greu la infracció, així que el TS ha condemnat a l’empresa en qüestió a abonar a la persona treballadora un total de 48.232,73€ en concepte d’indemnització.

La rellevància d’aquesta sentència es troba en el fet que la jurisprudència cobreix les mancances de la normativa, en la qual no s’identifica amb concreció i objectivitat quin és el període de retard que habilita al treballador a sol·licitar l’extinció del seu contracte. Una normativa clara i concreta, sens dubte, suposaria una disminució dels plets i, en conseqüència, atorgaria major seguretat jurídica a les parts i permetria una descàrrega de litigis en un sistema judicial que es troba altament tensional en el seu funcionament.

Subscriu-te per seguir llegint