S'ha de criticar Temps de Flors

Més enllà del no volem bicis i no volem flors, Temps de Flors ha de seguir el seu rumb. Ho ha de fer lluny de les habituals crítiques que, d’altra banda, hi haurà sempre: que falten flors, que tot és ferro, que tot és plàstic, que no té color, etcètera. La crítica es pot fer sense trepitjar ni tan sols la mostra, només a còpia de passejar per Instagram, Facebook....

L’exposició floral ha de continuar amb el seu propòsit de dinamització de l’activitat econòmica de Girona i com a demostració de les ganes de molts gironins per mostrar la seva ciutat als visitants fent tota mena de projectes. Només s’ha de mirar l’organització col·lectiva que suposen les instal·lacions de molts centres educatius al carrer Nou, en la denominada zona U. També lluny de les habituals crítiques que, d’altra banda, hi haurà sempre, d’excés de gent.

En aquesta edició s’ha fet un pas endavant en alguns aspectes com ara l’adaptació a la sequera i als nous temps i, segurament sí, caldria alguna mesura per redimensionar l’esdeveniment i adequar el número de visitants als que realment pot acollir el Barri Vell. Sobretot aquells que només hi estan unes hores. Els de l’entrepà i l’ampolla d’aigua de primera hora i que al migdia ja són fora.

Però el rumb ha de ser continuar endavant. I tenir clar que un esdeveniment sense crítiques ha de plegar veles perquè vol dir que no genera interès. Que critiquin, doncs.

Subscriu-te per seguir llegint