Més ossos i més llops

«Bones notícies! El linx ibèric deixa d’estar en perill d’extinció! L’espècie ha passat de ‘en perill’ a ‘vulnerable’ a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)». És un dels múltiples missatges d’alegria que ha corregut per les xarxes socials aquesta setmana. Ha estat gràcies al treball i l’esforç conjunt de 21 entitats. Queda camí per fer perquè encara hi ha pocs exemplars de linx ibèric a tot l’Estat. Tot i això, s’ha passat de 94 a 2.000 exemplars en només dues dècades i alguns s’han vist, fins i tot a Catalunya, tot i que pràcticament la meitat es mouen per Andalusia.

Aquest petit triomf, però, serveix com a exemple de la feina que cal fer amb l’os o el llop a Catalunya. S’han reintroduït o han reaparegut i ja són una realitat a les muntanyes catalanes. Generen problemes per alguns dels seus atacs que l’administració hauria de saber contrarestar pels perjudicis que suposen als afectats. Però no podem perdre l’oportunitat de guanyar espècies a Catalunya perquè aquests animals es comportin com són. S’ha de fer tot el que es pugui per anar celebrant que es guanyen exemplars.

Més ossos i més llops. Això sí, sota control i amb tot el respecte cap a ells i cap a l’entorn existent. I tot i que els ossos i els llops mosseguen, s’hauria de veure com una victòria que les dues espècies evolucionessin tal com va passar amb la llúdriga que estava gairebé extingida a Catalunya, fa uns trenta anys, i ara s’ha assentat en pràcticament tots els rius catalans, tot i que encara ha de continuar guanyant presència.

Subscriu-te per seguir llegint