Cap a un govern de geometria variable

Després de la ressaca electoral ha començat una nova etapa d’especulacions sobre els pactes que poden, o no, formar un nou Govern i anomenar el proper president de la Generalitat. Com escrivia la setmana passada, en no complir-se una majoria independentista, s’han obert diverses finestres que convergeixen, ara mateix, en un sol punt: la governabilitat d’Espanya.

Per què? Els set escons d’ERC i de Junts van ser necessaris per a la investidura de Pedro Sánchez i tornaran a ser decisius, si el Govern de coalició format per PSOE i Sumar vol tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat del 2025. Del que passi les properes setmanes a les negociacions catalanes, enmig d’unes eleccions europees, dependrà que la XV Legislatura de la nostra democràcia, iniciada el 21 de novembre del 2023, tingui una curta vida.

Carles Puigdemont, que insisteix a voler presentar-se a la investidura, exercirà tota la pressió i més per assolir el seu objectiu. En resum: prometre el suport a Madrid a canvi de ser investit president. Per aquesta raó, fa referència al fet que guanyar no és garantia de presidir. Per això, Puigdemont ha d’obtenir uns suports suficients, dels quals artitmèticament manca perquè ningú assenyat contempla que li donin suport ERC i PP alhora. El seu somni que el PSC li atorgui aquest favor passa perquè Pedro Sánchez obligui Salvador Illa a fer-se l’harakiri. Barcelona a canvi de Madrid. Si el seu desafiament no es compleix, serà Puigdemont qui haurà de decidir si aguantar Sánchez o menjar-se les seves paraules. Puigdemont acceptarà retirar-se de l’escena a canvi de donar via lliure a un Govern d’Illa, recolzat per Junts, que garanteixi un mínim programa de gestió? És l’objectiu més o menys fet públic de les principals associacions empresarials catalanes.

Si el PSC i Junts no es posen d’acord, l’aritmètica permet la reedició del tripartit del PSC amb ERC i els Comuns. Aquesta opció començaria amb discrepàncies pel que fa a temes clau en el desenvolupament d’infraestructures, començant per la necessària ampliació de l’aeroport del Prat. Per no parlar de la llunyana aspiració de desenvolupar el projecte Hard Rock Cafè a Tarragona, que va ser la cirereta que va precipitar l’avançament electoral.

Amb el suport d’investidura de Junts per una banda o d’ERC+Comuns de l’altra (tampoc és assenyat pensar que el PP i Vox podrien recolzar-lo), un Govern Illa naixeria amb una aparent debilitat que es pot convertir en fortalesa. Això és: la capacitat de poder gestionar i tirar endavant projectes d’índole diferent aplicant la geometria variable, pactant des del centre a esquerra o dreta. Per exemple, en política de suport a les empreses, el PSC gairebé no es diferencia amb els objectius de la majoria de partits. Mentrestant, un senyal: l’agència de qualificació de deute Moody’s ha valorat positivament els resultats electorals, que redueixen el «risc polític» a Espanya. Sánchez deu estar satisfet.

Subscriu-te per seguir llegint