Les eleccions més decisives de l'any

De la transformació verda i digital a multiplicar les inversions en Defensa. Si la pandèmia va posar sota observació les debilitats estructurals de la Unió Europea, començant per la necessitat d’anar a comprar mascaretes a Àsia, la invasió russa d’Ucraïna ha evidenciat la urgència de rearmar-se en nom de la seguretat continental. I, al mig, el lideratge assumit per combatre el canvi climàtic a través de la generació i la distribució de noves fonts d’energia.

Els 27 països que formem la UE representem el 5,3% de la població mundial i el 15% del PIB. En conjunt, és la tercera potència econòmica del planeta darrere dels EUA i la Xina. Tots dos percentatges estan destinats a anar baixant els propers decennis. Demogràficament, Europa és un continent que envelleix any rere any, i només aconseguirà abordar nous creixements gràcies a l’arribada de migrants d’altres regions del planeta.

Els tòpics són coneguts. Des que Europa segueix en el bon camí per consolidar-se com el millor museu, i poca cosa més, del món, al repetidíssim eslògan: els EUA innova, l’Àsia copia i la UE regula. Les empreses més valorades del club en el context internacional es dediquen a la producció d’articles de luxe, cosmètics, moda (Inditex) i farmàcia. El més semblant a noves tecnologies és el fabricant de semiconductors holandès, ASML. La danesa Novo Nordisk, fabricant de medicament antiobesitat, és l’única entre les vint més grans del planeta, rànquing dominat per les grans tecnològiques nord-americanes.

L’informe coordinat per l’exprimer ministre italià Enrico Letta sobre el futur de la Unió exposa els reptes futurs de la UE. Ningú discuteix l’èxit indiscutible del seu desenvolupament des dels seus inicis com a Comunitat Econòmica. Un triomf que ha anat superant greus obstacles i errors. La resposta a la crisi financera i econòmica iniciada a finals del 2008 que va posar en dificultats la pròpia supervivència de l’euro va ser un aprenentatge per enfrontar-se, amb èxit, a la resposta al cóvid 19.

La UE, exposa Letta, ha de sumar als pilars fonamentals que defensen la llibertat de moviments de persones, béns i serveis i capitals, l’aprofundiment en un nou moviment de solidaritat i sostenibilitat. Per aconseguir-ho, cal aconseguir més Europa, més unió: des de la financera fins a la fiscal. Reduir tanta burocràcia que impedeix ser més àgil i competitiu. Cal trencar barreres regulatòries i avançar econòmicament, apostant per negocis de futur, per evitar posar en dubte l’estat del benestar. En un món on els fons sobirans de països autocràtics inverteixen en empreses estratègiques, la UE ha de crear el seu gran fons sobirà d’inversió i generar més complicitats entre les administracions i el sector privat.

La Unió Europea pot i ha de corregir moltes de les seves deficiències, però en aquestes eleccions només hi ha una opció: votar pels defensors d’una més i millor Europa.