Temps de Flors val la pena

Es tracta d’un pati medieval del Barri Vell de Girona que ha estat tancat durant tot l’any. Les portes només s’obren per a Temps de Flors, i no cada any. És com un cofre que manté un missatge d’un passat remot de la ciutat. Engalanat de flors, els visitants no l’arriben a desxifrar, només l’intueixen. I amb això n’hi ha prou.

Després, quan un passa per allà en altres dates, i només veu una façana sense gaire encant, el pati aquell que va visitar una nit de primavera roman en un com si compartís un secret.

 Acostumo a marcar als mapes que es publiquen amb els recorreguts de Temps de Flors diversos dels meus patis favorits: Casa Cúndaro, a la Pujada de la Catedral, o Casa Lleó Avinay, al carrer Sant Llorenç.

Després dels patis hi ha els claustres. El que recordo, el claustre de la Catedral, era ple de tombes tan antigues que les petjades gairebé havien acabat d’esborrar noms i dates. La seva combinació amb les flors marcava aquest contrast entre la vida i la mort que esdevenia tan palpable per als visitants. Des de la nostra línia de flotació, l’efímer present, s’apreciava això amb una sensació que realçava l’existència.

Tot i que els gironins ens queixem de les coses dolentes de Temps de Flors, com la invasió turística o el trànsit, no només ens agrada veure la ciutat engalanada sinó que ens produeix orgull. Tot això, així la vida de la festivitat sigui tan efímera com la de les flors. Sé amb seguretat que la majoria ha volgut assabentar-se amb què han decorat aquest any les escales de la Catedral i la Pujada de Sant Domènec, potser els dos llocs que es decoren amb més afany, i comentar-ho. Com també seran comentats els llocs petits, gairebé secrets, els que un va redescobrint en passejar per la ciutat, com ara els Jardins dels Alemanys o el pati del Centre Cultural la Mercè. Llocs pels quals potser no passes durant l’any i que et porten tota mena de records.

Era dels que no li agradava Temps de Flors. En un d’aquests anys, la meva filla, tota orgullosa, em diu que per a la celebració la seva escola tenia un petit espai al Carrer Nou, on solen exposar les escoles. El vam visitar. Li causava tant d’orgull que vaig començar a sentir-me contagiat per la febre floral gironina.

Avui diumenge, passades les 7 de la tarda, començaran a treure’s les mostres florals de la 69a edició de Temps de Flors que ja s’acaba. Per a alguns gironins haurà estat un incordi i per a altres una alegria. Jo continuo pensant que Temps de Flors val la pena. 

Subscriu-te per seguir llegint