Opinió

Periodisme ara i fa 135 anys

Diari de Girona va iniciar dijous els actes de celebració dels 135 anys del mitjà amb un acte al pati de les Magnòlies de la Generalitat, l’edifici històric de l’antic hospital Santa Caterina i que culminarà el novembre amb una gran festa on acomiadarem l’aniversari i entregarem els Premis Diari de Girona, que arribaran a la tercera edició. Un centenar de persones, majoritàriament representants d’administracions i d’empreses i treballadors del rotatiu van assistir a la festa de dijous. Reprodueixo aquí la meva intervenció.

Aquesta capçalera, Diari de Girona, va néixer el 28 de setembre de 1889 i en tot aquest temps, ha viscut moltes històries. Moments socials, culturals i polítics molt diferents, amb molts canvis, sobretot les últimes dècades. El propòsit, però, sempre ha estat el mateix: Informar d’allò que passa a les comarques de Girona i obrir la finestra a totes les veus, totes. Pensin el que pensin, sigui quina sigui la seva ideologia, la seva edat, la comunitat a la qual pertanyen, les aficions que tenen o els gustos. És igual. Com més persones puguin participar en el Diari de Girona, millor i com més diferents siguin entre elles, molt millor encara. Aquest és el nostre objectiu principal.

Il·lustració DdG

Il·lustració DdG / DdG

A vegades els periodistes ens trobem algú que ens diu per què no hem publicat una història. Contestem que perquè ningú ens l’ha explicat i el nostre interlocutor s’estranya. «Però si vosaltres ho sabeu tot». I això, us ho asseguro, passa sovint. Sembla com si tot el que passa en el nostre entorn ens hagi d’arribar gràcies a una força superior que ningú sap quina és.

Ens assabentem de les coses perquè persones que no fan altra cosa que viure la seva vida, ens les expliquen i gràcies a això podem fer un diari, avui i fa 135 anys. L’essència del que era i el que és un diari no ha canviat. Es tracta d’explicar coses que passen, opinar i deixar que tothom opini d’aquestes coses. Els periodistes, sense aquestes persones que ens expliquen històries, no seríem res i no podríem exercir el nostre ofici.

En 135 anys han canviat moltes coses. Sobretot tecnològiques. I a cada canvi, els periodistes hem patit, ens hem queixat, hem plorat perquè ens ha fet la sensació que s’acabava el món. Però en realitat, cada un d’aquests canvis ha servit per millorar la forma de treballar i la qualitat del que fem. La trucada o la trobada en un lloc, majoritàriament amagat de mirades indiscretes d’anys enrere (no fa tants), ara sovint es fa per correu electrònic, WhatsApp, o qualsevol xarxa social. És més ràpid, més fàcil, però en definitiva acaba essent el mateix. De tant en tant, però, ens deixem emportar pel romanticisme del vell Watergate i alguna trobada secreta encara tenim amb les nostres fonts.

Hem arribat al 2024. El 28 de setembre complirem 135 anys i no hauríem arribat aquí sense aquestes fonts d’informació, però tampoc hi hauríem arribat sense la gent que ha confiat en nosaltres: els lectors, els anunciants i els treballadors i col·laboradors. I aquesta comunitat tan diversa, creix dia a dia.

Avui, l’edició de paper la llegeixen 31.000 persones cada dia, un 47% que l’anterior estudi de l’EGM. A l’edició digital hi entren cada dia entre 80.000 i 100.000 persones diferents i es llegeixen entre 200.000 i 250.000 pàgines. Hem augmentat un 4% el tràfic a la nostra web a l’abril, respecte al mateix mes de l’any passat. Som líders digitals a les comarques de Girona i estem entre els set més llegits en català a Catalunya. I entre aquestes dades, ara que les sabem gairebé a l’instant, n’hi ha una que ens enorgulleix especialment. En un any hem augmentat un 59% els nostres usuaris registrats, ja són prop de 90.000 persones que confien en nosaltres. A tots, una vegada més, moltes gràcies. 

Subscriu-te per seguir llegint