Un festival: el què, el com i el qui

No és només una impressió personal. Gairebé tothom amb qui n´he pogut parlar valorava positivament el fet que a Blanes s´hagi endegat el primer Festival Blanes- Costa Brava de Cinema. Ho he escoltat a membres de l´equip de govern, a membres de la oposició i a blanencs, en general. Bé, hi ha un cert tipus d’oposició que mai està contenta i no reconeix res. Són aquells que quan tenen l’ocasió tampoc fan res o poca cosa. Els del «perro del hortelano», aquell que no menja ni deixa menjar. 

Ho he reivindicat des d’aquesta columna altres vegades : Blanes necessita una sacsejada en molts aspectes, també en el cultural. Aquest festival de cinema n’ha suposat una de remarcable. Amb clarobscurs, però remarcable. 

Si amb el que, he copsat força unanimitat, amb el com, hi ha hagut, com a mínim «divisió d’opinions». Amb un fil conductor inequívoc, el desenvolupament de les activitats (inauguració, cloenda, visionat de pel·lícules a les sales, els jurats, el públic, les activitats paral·leles...) han palesat per moments un cert punt d’improvisació (desorganització?). Potser no podia ser de cap altra manera , donat que (és una impressió personal) tot s’ha cuinat de pressa, amb el temps massa just. 

La posada en escena del festival deixa llacunes que en properes edicions s’haurien d´afinar. Inevitablement (no penso hagi de ser l’objectiu prioritari ) les imatges, els reclams més potents surten de les cerimònies d’obertura i cloenda. Aquí el festival té un handicap: les mancances, la degradació, la sordidesa... del Teatre de Blanes. Si l’objectiu és, a banda del visionat i la valoració de les pel·lícules , el glamur i la imitació dels rituals típics i tòpics d´aquests festivals; l’escenografia , des del vestíbul, passant pel pati de butaques i sobretot per l’escenari, necessiten una posada a punt per a properes edicions.

Per acabar, el qui. Seria injust no mencionar el Sr. Jordi Calvet, regidor de Cultura de Blanes . Home de cine com és, ha estat el mentor, l’impulsor i l’ànima d’aquest festival. Se li podran discutir coses: la idoneïtat d’alguns dels famosos i famoses (?) que havien de prestigiar el certamen, algunes activitats paral·leles de poca rellevància (com la mediocre exposició pictòrica d’Andreu Buenafuente) I algunes més. D’altra banda, però, ha sabut implicar en el festival una part del comerç i la restauració blanenca. I , també, un seguit d’entitats i col·lectius artístics locals, que han pogut fer-se més visibles. Per cert, també han pogut constatar com, a manca d’una reforma definitiva, l’espai de l’antiga cafeteria del teatre es pot netejar, adequar i fer operatiu en pocs dies! 

En el capítol del qui, -me’n deixo molts !- alguns noms més: Laura Fa que va presentar la inauguració amb gràcia i solvència tot i no generar unanimitat, el magnífic Pep Plaza que va il·luminar la gala de cloenda amb el seu humor i professionalitat. Els madrilenys de «Vaya movie» que van impartir un molt bon taller d’improvisació (amb poca participació) i a la nit ho van rematar amb un divertit i encertat espectacle...  

Els mateixos dies del festival de Blanes, amb Juliette Binoche, Meryl Streep i altres veritables «estrelles», Canes celebrava el seu prestigiós certamen .Juguen a una altra divisió . Potser no puguem aspirar a pujar-hi . Però sí a definir millor els objectius artístics- enguany potser massa diversos, massa eclèctics, massa ambiciosos (?)- del festival. I a preparar una segona edició sense que la gent de «Vaya Movie» hagin d’aportar la seva experiència. 

Subscriu-te per seguir llegint