De vila «gay-friendly» al pla local LGBTIQ+

L’any 2009, en un ple municipal, el consistori va aprovar declarar Blanes ciutat «gay-friendly». La iniciativa va assolir una votació favorable i unànime. No us resultarà difícil consultar i trobar qui formava part d’aquell equip de govern, de qui va sorgir la proposta i qui la va argumentar. Blanes es va convertir, així, en la primera ciutat de l’Estat en declarar-se «amiga dels gais». N’hi havia i segueix havent-n’hi algunes altres, amb més antiguitat i mèrits, a qui no els calia ni els cal aquest tipus de propaganda, com ara Sitges. D’aquella fita, però, se’n van fer ressò els mitjans de comunicació de tot arreu.

En les declaracions que, després del ple, va fer una regidora de l’equip de govern hi havia algunes ambigüitats i contradiccions. D’una banda, manifestava que l’objectiu que es buscava era «promocionar i atraure cap a Blanes turisme homosexual, lèsbic, bisexual i transsexual». Llavors encara no es filava tant prim com ara. Tot seguit afegia, però: « no busquem cap resultat econòmic amb tot això, si no tan sols normalitzar la situació d’aquests col·lectius». En què quedem? Es va tractar d’un exercici interessat de màrqueting per atraure turistes d’un col·lectiu cobejat per tothom pel seu alt poder adquisitiu o d’una aproximació empàtica i solidària vers les seves problemàtiques? Els esdeveniments que van tenir lloc mesos després fan pensar, sense malpensar de les bones intencions que poguessin tenir alguns regidors, que es va considerar abans el primer supòsit que no pas del segon.

Un any després, el 2010, el col·lectiu homosexual de Blanes va exigir que es deixés de promocionar la ciutat amb l’eslògan «gay-friendly». Va ser la resposta al veto que, el llavors regidor de Turisme, va fer a un festival musical que estava organitzant una Associació de gais i lesbianes locals, argumentant que era incompatible amb la destinació de turisme familiar amb la que es volia posicionar Blanes. Quin reguitzell de contradiccions, improvisació i incongruències! Amb els anys la marca «gay-friendly» es va anar esvaint. Quasi al mateix ritme amb que el col·lectiu LGBTIQ+ anava aconseguint fer-se més visible i « normalitzar» la seva presència a la societat.

Aquesta setmana, en un altre ple municipal, s’ha aprovat el Pla Local LGBTIQ+. Aquesta  vegada en les declaracions post-plenari no hi he sabut veure ambigüitats : « l’objectiu del pla és promoure el respecte per la diversitat afectiva, sexual i de gènere, així com erradicar l’LGBTIQ+ fòbia, donat que els plans locals són i han de ser una eina bàsica per impulsar aquestes pràctiques...la normativa aprovada promou la protecció i prevenció vers les persones d’aquest col·lectiu». Cap especulació: ni publicitària, ni interessada, ni econòmica. Fantàstic!

El 2009 una de les regidores de l’equip de govern i promotora de la iniciativa ho feia des del grup d’ERC. En la votació d’aquesta setmana, ERC s’ha abstingut, argumentant manca d’informació. Sembla lleugerament surrealista que el seu posicionament hagi estat el mateix que el de VOX! I penso que «petites coses» com aquesta no els ajuden a recuperar ni votants ni la sintonia amb la gent que es pugui (o ens puguem) sentir a prop de la seva ideologia, però lluny dels qui la converteixen en accions de govern, de desgovern o d’oposició.