Respecte als alumnes

En el seguiment habitual que efectuo de les sentències i interlocutòries dels jutjats i tribunals laborals que es publiquen pel Centre de Documentació Judicial (CENDOJ), sempre es poden trobar resolucions judicials que no només tenen interès jurídic, per descomptat, sinó que també posen de manifest, a partir d’allò que ha quedat provat, problemes d’índole social que caldria que desapareguessin, i un és la manca de respecte de qui té poder, sigui del tipus que sigui, cap a aquelles persones sobre les quals pot exercir-ho.

Observeu bé que no m’he referit al paràgraf anterior als subjectes de la relació contractual laboral assalariada, és a dir l’ocupador i el treballador, ja que no només en aquest cas hi ha relacions on la desigualtat de poder és evident, emparada per un títol jurídic, el contracte de treball, que li proporciona carta de legalitat, sinó que també es dona, per anar-me apropant al litigi que motiva aquest article, entre el professorat i l’alumnat que té a càrrec seu.

Certament, és un cas ben diferent del que es dona a la vida laboral, però no és menys cert que el «poder» que pot tenir un professor sobre el desenvolupament acadèmic d’un alumne no és pas menyspreable.

A què venen aquestes reflexions prèvies? Al fet que la sentència que mereix la meva atenció en aquest article, dictada per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Canàries el 25 de gener versa justament sobre aquesta manca de respecte que pot donar-se en l’àmbit educatiu per part de qui té, tot el petit que vulguin però al cap i a la fi poder, cap a qui té a càrrec seu, que porta que l’ocupador d’aquell, és a dir, anirem concretant, la Universitat on presta els seus serveis, decideixi la no renovació contractual, a la qual seguirà la demanda del professor, és a dir del treballador d’aquesta empresa, i el seu coneixement, primer pel Jutjat Social i, després, en tràmit de recurs de suplicació davant la Sala Social del corresponent Tribunal Superior de Justícia autonòmic.

No importa ara la decisió de la sentència del TSJ, la declaració d’improcedència de l’acomiadament per altres motius, sinó la seva acurada argumentació sobre el respecte que ha de tenir un professor cap als seus alumnes i que porta a la conclusió que, de cap manera s’han vulnerat els drets constitucionals a la presumpció d’innocència, honor i llibertat d’expressió per la decisió empresarial.

Només cal recordar algunes de les frases del professor recollides a les seves xarxes socials: «Són tots uns catets i per això les classes s’han d’endarrerir», «Els catets són una càrrega per a les seves famílies», «He parlat amb altres professors i estan d’acord amb mi que són uns catets i per això no val la pena fer-los classes, ja que és una pèrdua de temps». En gairebé idèntics termes, va quedar provat en la sentència del Jutjat Social que el professor va realitzar manifestacions durant el temps que impartia classe a l’alumnat i en presència del mateix com «Tanta germana jo et crec, tant feminisme i després, ballen i «perrean» a les discoteques i pretenen respecte», «tots els canaris són uns catets» «no mereix fer-los classes, ja que és una pèrdua de temps».

La part més destacada de la sentència a parer meu des d’una perspectiva conceptual dels drets constitucionals i els seus límits, és on la Sala analitza la infracció al·legada de l’article 55 de la Llei de l’Estatut dels treballadors, els articles 18.1 (dret a l’honor), 20.1 a) i c) (dret a difondre les seves idees i a la llibertat de càtedra) 24.2 (dret presumpció d’innocència) de la Constitució Espanyola i articles 8.11 i 12 de la Llei sobre Infraccions i sancions en l’ordre social, desestimant-lo en la seva integritat amb una àmplia i acurada referència a la jurisprudència constitucional sobre aquests drets denunciats com a vulnerats per la conducta de la Universitat, per concloure, i suposo que tota la Sala volia deixar clara la seva postura al respecte, que «Aquesta Sala, com no podria ser d’un altre manera, ha afrontat la resolució del present recurs de suplicació amb absolut rigor jurídic, abstraient-se de passions i sensacionalismes. Tot i això, no podem concloure sense mostrar el nostre rebuig i afirmar el caràcter inadmissible d’expressions com les declarades provades, impròpies de qui està destinat a formar les noves generacions i que degraden l’essencial funció que té encomanada». Més clar impossible, no els sembla?

Concloc aquí aquest comentari, en què he volgut posar de manifest, igual que fa el TSJ, que el respecte forma part de l’essència de la vida universitària, i molt més ho ha de posar en pràctica qui té poder, tan limitat com es vulgui, però poder al capdavall, sobre altres persones. n

Subscriu-te per seguir llegint