L’enquesta d’estructura salarial

L’Institut Nacional d’Estadística va publicar el 20 de juny l’avenç de l’Enquesta anual d’estructura salarial corresponent a l’any 2022.

Quins són els factors que incideixen sobre el salari? El sector d’activitat econòmica és sens dubte rellevant amb diferències molt destacades, i igualment l’ocupació de la persona treballadora. Així mateix, que la jornada sigui completa o a temps parcial té, igualment, una importància destacada, com també la té el sexe de qui presta els seus serveis per la diferent ubicació de treballadors i treballadores en sectors d’activitat, ocupacions, durada de la jornada de treball i modalitat contractual. No ens podem oblidar de l’àmbit territorial on es desenvolupa l’activitat, la respectiva la comunitat autònoma considerada, i les dades també posen de manifest importants diferències, que tenen relació amb l’estructura productiva i també, convé no oblidar-ho, amb la presència sindical més gran representant els interessos de les persones treballadores.

De les consideracions generals hem de passar ja a les dades concretes. Segons l’EES 2022, el guany mitjà anual per persona treballadora va ser de 26.948,87 euros, amb un augment del 4,1% respecte de l’any anterior. El guany mitjà per als homes va ser de 29.381,84 euros i per a les dones de 24.359,82 euros. El salari mitjà anual femení va representar el 82,9% del masculí, si bé aquesta diferència s’ha de matisar, assenyala l’enquesta, «en funció d’altres variables laborals (tipus de contracte, jornada, ocupació, antiguitat, etc.) que incideixen de forma important en el salari». Una altra diferència significativa és que el 10,3% dels homes va percebre una remuneració igual o inferior a l’SMI, incrementant-se fins al 24,2% en el cas de les dones. Per contra, mentre que el percentatge d’homes que perceben un salari igual o superior a cinc vegades l’SMI és del 3,9%, la xifra es redueix al 2,2% per a les dones.

En funció del guany de cada persona treballadora respecte a l’SMI en % (recordem que el de l’any 2022 era de 33,33 euros/dia o 1.000 euros/mes, segons que estigués fixat per dies o per mesos), el percentatge de dones que percebien de 0 a 1 SMI era molt superior al dels homes (24,28 i 10,34% respectivament) mentre que a partir de remuneracions que es trobaven entre 1 i 2 del SMI i superiors, la presència masculina era majoritària als de més remuneració. En qualsevol cas, cal ressenyar que el 17,10% del total de persones treballadores percebien una remuneració situada del 0 a l’1 de l’SMI, i que el 48,16% està entre l’1 i 2% de l’SMI.

Com en anys anteriors, el País Basc, Madrid i Navarra, són les tres autonomies que tenen nivells superiors a la mitjana, a més de Catalunya i les Illes Balears, mentre que a la franja inferior s’ubiquen Extremadura, Canàries i Castella - la Manxa Les diferències van des dels 32.313,73 euros del País Basc als 21.922,73 Extremadura. Es destaca que les diferencies entre sexes no són iguals a totes les regions i que la diferent estructura de l’ocupació en cadascuna «és el factor fonamental que explica aquesta variabilitat», si bé la dada comuna a totes és el salari inferior de les dones pel que fa al dels homes.

Segueixen les diferències molt importants en funció de l’activitat econòmica que ja s’observaven en anys anteriors. En primer lloc, es col·loca l’activitat de subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat (55.470,69 euros) i el darrer és per al sector d’hostaleria (16.274,71 euros), és a dir, un 105,8 i un 45,6% superior i inferior a la mitjana nacional, respectivament.

El principi d’igualtat de tracte i no discriminació ha de ser respectat amb independència de la modalitat contractual i del tipus de jornada. Les dades posen de manifest la diferència salarial per raó de la durada (indefinida o temporal) de la modalitat contractual, ja que el dels que treballen amb contractes temporals perceben una mitjana anual de 25.096,82 euros, mentre que per als treballadors amb contracte indefinit la remuneració és de 27.193,32 euros.

El nivell d’estudis juga un paper determinant en la remuneració percebuda, com s’observa amb tota claredat en la dada que mentre que el salari de llicenciats i doctors universitaris va ser de 44.672,13 euros (65,8% superior a la mitjana), el de les persones treballadores amb estudis primaris incomplets va ser de 17.333.57 euros (inferior en un 35,7% al salari mitjà).

Finalment, i no menys important, és la dada de la diferència salarial per raó de nacionalitat, sent només els espanyols els que van percebre una quantia superior a la mitjana (27.500, 25 euros), situant-se per sota els restants, destacant-se la dada que el més baix va ser el de persones de nacionalitats americanes (18.214,62), cosa que sens dubte tindrà prou a veure amb l’elevat nombre dels qui, la majoria dones, treballen en el servei domèstic i en el sector de l’hostaleria. 

Subscriu-te per seguir llegint