Aigua per l'infern

De petit me l’explicava el meu pare: la llegenda d’en Pere Porter. En feia una adaptació lliure i més sincrètica que algunes de les versions que s’han editat en diferents publicacions on es recopilen llegendes catalanes. Ell no feia servir el nom del protagonista de la història. Senzillament, em parlava d’un pagès de la comarca (la Selva) que, amb la necessitat de trobar uns documents que havia extraviat, va concloure que l’únic que podia facilitar-li la informació d’on estaven era el notari del poble. Aquest, però, feia anys que havia mort i això complicava les coses. Després de consultar alguns veïns li van aconsellar que anés a trobar-lo directament ... A l’infern! “El més probable és que sigui allà, com la majoria d’advocats, procuradors i notaris” li van dir, rient.“Però com i, sobretot, per on entro a l’infern?” va preguntar “Coi, doncs per la porta; en trobaràs una a l’Estany de Sils”. Hi va anar, la va trobar, un diable el va acompanyar fins al notari i va aconseguir la informació desitjada.

Qui vulgui aprofundir en la llegenda o conèixer versions més versemblants (?) disposa, com ja he dit, d’abundant bibliografia. Qui vulgui, però, conèixer els paratges que van inspirar aquesta història, només ha d’apropar-se fins a Sils i recórrer un dels tres itineraris circulars que permeten gaudir d’aquells entorns. Si ho fan un cop acabades les obres que ha adjudicat i contractat l’ACA, destinades a millorar l’aportació d’aigua i la restauració dels Estanys, en podran gaudir encara més intensament. Unes obres pressupostades en 1,2 milions d’euros que es finançaran en part amb fons “New Generation” de la Comunitat Europea.

Són molts i diferents els factors que amb el pas dels anys han anat degradant els Estanys de Sils fins a convertir-los en una versió reduïda del que havien estat. Des de la dessecació a la qual es van sotmetre durant el llunyà segle XIX, fins a les penúries pluviomètriques que ens afecten aquests darrers anys. Tot i que el 1998 es va iniciar un pla de restauració de la llacuna permanent i els prats inundables adjacents, la vegetació i la fauna dels entorns han patit cíclicament, amb més o menys intensitat, la manca d’una aportació regular d’aigua. Ara, amb aquesta intervenció contractada es podran gestionar amb més eficàcia les escorrenties que de manera natural drenen cap a l’estany, assegurar uns fluxos mínims i endegar altres millores.

Malgrat tot, la imatge que tinc gravada a la meva carpeta de records, quan em desplaçava en tren de Blanes a Girona per estudiar el que llavors s’anomenava “preuniversitari”, probablement hagi esdevingut irrepetible: després d’unes intenses pluges primaverals, la visió de la màquina i els vagons desplaçant-se pel cor de la Selva, en mig d’un immens mar d’aigua a banda i banda, els Estanys de Sils.

L’aigua és alegria. Però, sobretot, l’aigua és font de vida. La dels animals i les plantes que hi viuen a dins i, també, de la de tantes espècies que fan dels seus llindars l’hàbitat natural. Els humans en som una més; tant o més necessitada que les altres. Per això, cal aplaudir projectes com el que endegarà l’ACA a Sils. Una ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que, d’altra banda, sovint ens ha sorprès -ens sorprèn- amb actuacions erràtiques, aleatòries i discutibles.

Subscriu-te per seguir llegint