Massa estúpids al timó

Més enllà de les valoracions del resultat de les darreres eleccions, que ja he fet en un article anterior, em crida l’atenció com es catapulten personatges cap al Parlament Europeu de mèrits més que discutibles. Del que s’anomena Alvise –de fet Luis Pérez Fernàndez–, ho desconeixia tot, però el fet que més de 800.000 persones l’hagin votat, també a Catalunya, esdevé un enigma del moment polític que vivim. Per superar el desànim i cercar un xic d’humor he rellegit un llibre de fa molts anys de Carlo. M. Cipolla.

Carlo M. Cipolla ha estat un dels grans historiadors del segle XX, un home que a més d’intel·ligent, tenia un sentit de l’humor tan fi com per regalar-nos un llibre titulat Allegro ma non Troppo. Aquest, ja fa anys que el vaig llegir, i, com deia, fa pocs dies el vaig tornar a rellegir. Em va semblar encara més bo del que recordava. Sempre he pensat que la ironia i el sentit de l’humor és una arma carregada de futur i, en temps com aquests, en què uns quants ens el volen amargar, paga la pena de llegir gent intel·ligent.

Aquest llibre, divertit però seriós, es compon de dos breus assajos en clau d’humor. El primer és «El paper de les espècies (i del pebre en particular) en el desenvolupament econòmic de la Edat Mitjana», i no és més que, a part del que proposa el títol, una sàtira del simplisme amb el qual no poques voltes, no pas pocs historiadors de l’economia en particular, i de la història en general, abasten l’explicació de fenòmens que en realitat són molt més complexos del que ens volen fer creure. El segon assaig, que té per títol «Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana», és una humorada en la qual es determinen aquestes lleis fonamentals i s’analitzen mitjançant mètodes científics els efectes de l’estupidesa. El que fa aquest text sorprenent és que té una forma totalment asèptica, amb estructura literària científica, com si es tractés de l’estudi d’un tema sociològic o econòmic.

Aquestes lleis, si teniu l’interès de llegir-lo –ja ho veureu– són totalment aplicables al món real i, a més, Cipolla ens proporciona una classificació que no ens deixarà indiferents sobre els éssers humans: tots podem classificar-nos, sense excepció, en incauts, intel·ligents, malvats i estúpids. I, tot això, per si no ho creieu, l’autor ho demostra en unes poques pàgines, fent un seguit de combinacions, a quina més punyent. A parer meu els més perillosos són els incauts que es deixen manipular pels que són malvats i estúpids. I així per deixadesa o tantsemenfotisme aquests darrers arriben sovint al timó.

Si el feixisme es cura llegint, no em negareu que el llibre que us he recomanat ens porporciona les claus per entendre el que en un primer moment em semblava un enigma. n

Subscriu-te per seguir llegint